Biblioteca Comarcal de Blanes
SOLITUD VICTOR CATALÀ Les ovelles s’escampaven ara d’aquesta, ara de l’altra banda de la muntanya, estenent-se sobre la terra humida i bruna, com una nevada corredora; el vailet saltava empassegant i girant-se a cada punt per enviar a la Mila
SINOPSIS Estambul, pleno invierno. Poirot decide tomar el Orient Express que en esta época suele hacer su recorrido practicamente vacío. Pero aquel día, el tren va lleno y sólo gracias a un buen amigo consigue una litera en el coche-cama.
Diu la llegenda que quan arriba Nadal i els llums s’apaguen, d’allà on els vells arbres ballen al compàs dels forts vents del nord, venen unes belles i brillants fades que volen pels foscos camins de tot el món. Il·luminen
Fa temps que tenia ganes de llegir un llibre de la Mercè Rodoreda. Era l’escriptora preferida de la meva àvia. L’àvia Pilar va morir quan jo tenia 4 anys i no tinc gaires records d’ella, només petits moments que es
“¡Feliz, feliz Navidad, la que hace que nos acordemos de las ilusiones de nuestra infancia, le recuerde al abuelo las alegrías de su juventud y le transporte al viajero a su chimenea y a su dulce hogar.” Charles Dickens
“No quiero haver vivido en vano como la mayoría de la gente. Quiero ser útil o llevar alegría a la gente, incluso las que nunca conocí. Quiero seguir viviendo incluso tras mi muerte.” Avui us vull parlar d’un llibre que m’ha recomanat
Estic estirada a la sorra, a la meva platja, escurant les últimes gotetes de la meva llauna de Coca-Cola. I esgarrapant els últims raigs de Sol del dia. He acabat aquesta novel·la. Deixo perdre la mirada per l’horitzó. Recordant les
“El interés del que escucha estimula la lengua del que habla.” Charlotte Brontë és una gran escriptora anglesa de novel·les del segle 19dC igual que les seves germanes: Emily Brontë i Anne Brontë. És l’autora de “JANE EYRE”. Les obres
El cant espontani de la pluja em desperta. Sento una gèlida carícia que m’esgarrifa. En la freda foscor s’amaga un fil de llum intentant entrar per les petits escletxes de la finestra. I de cop, una frescor inunda l’estança, intento
Mig adormida amb les últimes clarors de la tarda, penso en els últims dies d’estiu i el cos se m’omple de tristesa i nostàlgia, intento foragitar aquests pensaments, i em concentro amb els bells colors del capvespre…Últimament estic descobrint que