Diu la llegenda que quan arriba Nadal i els llums s’apaguen, d’allà on els vells arbres ballen al compàs dels forts vents del nord, venen unes belles i brillants fades que volen pels foscos camins de tot el món. Il·luminen cada racó de cada paret fosca. Canvien la tristesa per alegria i la foscor per l’esperança. Elles són aquella espurna brillant en els teus ulls, aquell somriure de felicitat que s’et dibuixa els llavis, són les mil papallones que ballen i canten dins teu, són l’infant que sempre portes dins, són els teus records, els teus desitjos. Elles són la màgia, la que per sempre més viurà en el teu cor.
La Susanna Tamaro m’ha fet reflexionar sobre una cosa. Quan ets petit sempre quan arriba Nadal creus que el més especial són els regals. No ens parem a pensar que seria del Nadal sense els retrobaments, les rialles, les abraçades, els desitjos, la família, els amics. Que seria del Nadal sense l’arbre i les seves llumetes que s’encenen i s’apaguen. Sense el pessebre, sense nadales, sense la cara il·luminada d’un infant la nit de reis, sense la màgia. Jo dono gràcies per tenir-ho tot però a vegades penso en la gent que no ho té.
Gent sola , sola perquè no té a ningú, els seus éssers estimats ja no hi són o estan molt lluny amb els cors separats per infinits laberints. Els seus ulls ja no brillen, les belles fades, que venen d’allà on els vells arbres ballen al compàs dels vents del Nords, no il·luminen el seu camí. Vides que han perdut la màgia. El llibre d’avui va una mica d’això. D’ulls que ja no brillen, de ferides que no han cicatritzat, de records que fan mal, de soledat, de vides trencades. Però també és un llibre d’emocions reals, d’últimes oportunitats, d’esperances. Per a mi és un llibre 
d’amor entre tres dones; una àvia, una filla, una néta.
L’Olga, la Il·laria, la Marta.
Susanna Tamaro és l’autora d’aquest llibre. Una escriptora italiana molt coneguda a tota Europa gràcies al seu best-seller “Ves on et porti el cor” que va escriure a l’any 1994. És la tercera novel·la d’aquesta escriptora. Va néixer a Trieste (Itàlia) el 1957. Va començar l’activitat com a novel·lista amb “Per una veu sola” i “El cap als núvols”. Altres llibres també coneguts són “Tobies i l’àngel”, “Cap a casa” i “Estimada Mathilda”.
“Ves on et porti el cor” són cartes de l’àvia Olga per a la seva néta. L’Olga és una àvia que després de passar per una vida amb moltes dificultats i obstacles veu que esta arribant la fi dels seus dies. I decideix escriure cartes explicant a la seva néta tot allò que ha sentit al llarg dels anys , coses que mai li ha dit, coses que la néta hauria d’haver escoltat i mai ho va fer.
En aquest llibre m’ha estat impossible escollir frases curtes, té paràgrafs amb tanta reflexió i tendresa que n’he escollit tres:
“Abans de jutjar a una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins” Em va agradar tant que el vaig escriure en el bloc de notes del costat del telèfon per no oblidar-lo. Vistes des de fora, moltes vides semblen un error, irracionals, esbojarrades! Des de fora, és ben fàcil mal interpretar les persones, llurs relacions. Només des de dintre, només si caminem durant tres llunes amb llurs mocassins, podem comprendre llurs motivacions, llurs sentiments, allò que fa actuar a una persona d’una manera i no d’una altra. La comprensió neix de la humilitat i no pas de l’orgull del saber.”
“Cada vegada que et sentis perduda, confusa, pensa en els arbres, recorda de quina manera creixen. Recorda que un arbre amb una gran copa i poques arrels és arrencat al primer cop de vent, mentre que, un arbre amb moltes arrels i poca copa, la saba amb prou feines corre. Les arrels i la copa han de créixer en la mateixa mesura, han d’estar dins les coses i estar-ne per sobre, només d’aquesta manera podràs oferir ombra i sopluig, només d’aquesta manera a l’estació adequada, podràs cobrir-te de flors i de fruits.”
“I després, quan davant teu s’obriran tants camins i no sabràs quin triar, no agafis un perquè sí, sinó asseu-te i espera. Respira amb la profunditat confiada amb la qual vas respirar el dia que vas venir aquest món, sense que res et distragués; espera i espera més encara. Queda’t quieta, en silenci, i escolta el teu cor. Quan et parli, aleshores aixeca’t i vés on ell et porti.”
I ara unes anècdotes:
*Portada al cinema aquesta llarga carta en forma de diari ha estat traduïda a més de vint idiomes.
*L’autora ha escrit la segona part d’aquest llibre, es diu “Escolta la meva veu”
*Al 2014 Susana Tamaro va treure el llibre de “Tot àngel és terrible”. És una petita autobiografia de la seva vida.
T’animo a llegir-lo. És un llibre que no et deixarà indiferent i quan arribes al final et porta a fer reflexions. Desitjo que la màgia de Nadal m’acompanyi tota la meva vida. Vull que sempre tingui gent estimada al meu voltant, i que les belles fades il·luminin sempre el meu camí. I que quan el camí és bifurqui i hagi d’escollir, sàpiga triar i vagi on el cor em porti. Així és més probable que no m’equivoqui.
