Especial. És una paraula que s’utilitza moltes vegades i en diferents circumstàncies. És una paraula que molt poques persones saben el veritable significat. Doncs bé, pels que no ho saben la paraula “especial” només té dos significats. Primer. Que es diferencia del que es normal, comú o general. I segon. Que és molt adequat o propi per a un fi determinat.
Tothom té el seu punt de vista. Però des del meu propi veig que la paraula especial només s’utilitza per anomenar a les coses o persones que ens fan sentir diferents. I per aquest motiu pensem que són especials perquè no s’assemblen a nosaltres. Així de senzill.
El meu germà persegueix dinosaures està escrit per Giacomo Mazzariol, un noi de 19 anys amb un germà amb la síndrome de Down. El llibre té poc més de 200 pàgines. Està escrit d’una manera senzilla i propera.
Tot comença quan en Giacomo Mazzariol va penjar al Youtube un curt en el que recreava una entrevista amb el seu germà Giovanni. El vídeo es va fer viral a Itàlia fins al punt que el jove va escriure el llibre. Està narrat en primera persona i sense inventar-se res. El protagonista ens porta una tendra història on coneixerem la vida d’en Giovanni des del seu naixement fins a l’actualitat.
Aquesta novel·la és una història completament diferent de les que he llegit. Sovint quan estava entre les seves pàgines em venia a la memòria moments de la meva vida: petits records del meu germà i jo jugant les tardes d’estiu i d’hivern, dinars o sopars familiars, el dia de reis… No entenc ben bé perquè, però m’agradava sentir-me així. Potser és perquè la família d’en Giacomo s’assembla a la meva o potser és perquè la història és tant senzilla i propera que m’acollia com si formés part d’ella. No sé si m’enteneu, era una sensació que em feia sentir com a casa.
El més original del llibre és conèixer de prop la vida d’un nen amb la síndrome de Down i entendre-la des del punt de vista d’un altre nen en el seu camí cap a l’adolescència. Acompanyem en Giacomo en el procés primer de negació i després d’acceptació del seu germà especial.
Si alguna cosa predomina entre les seves pàgines és la tendresa. Des del procés d’adaptació d’en Giacomo en els primers mesos de vida del seu germà fins a la multitud de grans moments que viu al seu costat. És molt real: a més de mostrar el positivisme davant la situació també mostra amb sinceritat els problemes als que s’enfronta la seva família.
Els moments en els que Giacomo es mostra covard i vol ocultar el seu germà a ulls dels demés van ser la part més dura del llibre. Però això és va compensant amb la quantitat de moments que viu al seu costat posteriorment.
I ara us poso aquesta frase, que per mi ho diu tot del llibre:
“La meva mare deia que estimar a un germà no significa escollir algú a qui estimar: sinó a trobar-te al teu costat a algú a qui no has escollit i estimar-lo.”
I ara unes anècdotes:
*Giacomo Mazzariol va néixer l’any 1997 a Castelfranco, on viu amb la seva família.
*El març del 2015 va penjar a Youtube un curtmetratge The Simple Interview, gravat amb el seu germà petit Giovanni.
*En el vídeo en Giacomo entrevistava al seu germà petit i en ell plasmava la meravellosa visió de la vida que tenia en Giovanni. El vídeo es va fer viral i va tenir molt d’èxit en la premsa italiana.
Penso que hauria de ser un llibre de lectura obligatòria per tothom, et commou i et fa reflexionar molt.
L’amor incondicional entre germans i l’acceptació de les diferències, caminen de la mà en una història tendra, fresca i fàcil de llegir que ajuda a conèixer de prop el síndrome de Down des de la perspectiva d’un adolescent.
