Aquest mes al Club de Lectura Juvenil #emblanats, amb motiu de Sant Jordi, hem fet honor a les llegendes comentant Les veus de la muntanya, un recull de deu llegendes dels boscos i les muntanyes de casa nostra escrit per Marta Masó i il·lustrat per Laia Giménez.
El motiu del llibre és que, més enllà de saber aquestes llegendes i entendre’n el missatge i significat, es vol transmetre la idea de sentir, experimentar les sensacions i emocions que ens desperten aquestes llegendes. I, sobretot, no només sentir la història en si, també el seu vincle amb la natura, el paisatge, la muntanya com una presència vivia i sàvia. Són llegendes protagonitzades per personatges mitològics i simbòlics (dones d’aigua, menairons, bruixes…), que tenen una veu pròpia i genuïna i que parlen de conflictes humans. El missatge és clar: cuidar la natura des de dins, entendre-la com un espai sagrat, un temple, una connexió amb nosaltres mateixos.
Durant la tarda hem parlat de la muntanya com a espai de llegendes amb un toc misteriós que queda ben reflectit a les il·lustracions, en les quals predominen colors de la terra (sobretot el verd i el marró). Aixó ens ha servit per comentar el poder que tenen les il·lustracions en aquestes històries, ja que acompanyen el text i ens ajuden a situar i imaginar-nos la història.
Hem après que les llegendes ens serveixen per explicar fets i temes reals, com l’amor o el treball, a partir d’elements imaginaris. Aquesta sessió ens ha servit per connectar amb el poder del llenguatge i la força de la natura i les criatures fantàstiques que donen vida a aquestes històries.
Les llegendes que ens explica Marta Masó estan plenes de frases fetes i de llenguatge poètic i literari que enriqueixen el text i el fan més atractiu. A partir d’una selecció de frases escollides, els participants han debatut sobre aquesta retòrica i quin missatge vol transmetre cada una d’aquestes frases: “Els soldats portaven la guerra clavada al rostre”, “Les hores fosques ens escurcen les tardes” o “S’anaven pansint com flors d’hivern” en són alguns exemples.
Tot seguit, per connectar amb la natura, hem jugat amb imatges de paisatges i elements naturals amb l’objectiu de despertar els nostres sentits i apuntar què ens suggereixen, és a dir, quin sentiment, emoció o estat d’ànim ens desperten: calma, nervis, tensió, immensitat… Ha sigut curiós i interessant veure com una mateixa imatge despertava sentiments diferents als lectors.
I, finalment, els joves ens han recomanat algunes lectures que ens recorden les llegendes, ja sigui pels personatges, el lloc o la situació que representen: Robin Hood, Percy Jackson, la mitologia grega… El nostre raconet de Prescripció lectora ja arriba al seu final. Dos clubs més i ja el tindrem completat!
Ens veiem el mes vinent amb un còmic!
