ELA DESPARAICIÓN DE STEPHANIE MAILER 

JOËL DICKER 

“La desparición de Stephanie Mailer” ha estat indispensable a la meva bossa de platja aquest estiu. Un puzle amb moltes peces i amb molta dificultat per encaixar-les. El misteri ens atrau. No ho podem negar. Tots tenim una part fosca tancada amb pany i clau en una habitació per no ser vista. Sempre ho he pensat. El relat és la clau que poc a poc obre aquesta porta i deixa la llum entrar. El relat ha de tenir imaginació sense límits, psicologia per endinsar-se en ments perverses, addicció, petits secrets i que no falti mai el final inesperat que sempre ha estat davant dels nostres ulls. Perquè com deia en Hitchcock “A qualsevol li agrada un bon crim sempre i quan no siguem la víctima.”

1994, quatre persones assessinades. Els detectius Jesse i Derek detenent el culpable, millor dit el que semblava el culpable.
2014, Stephanie Mailer irromp en les vides dels detectius Jesse i Derek i els hi serveix en safata el ingredient principal de la novel.la: el dubte.
Es van equivocar d’assassí, malgrat que la prova la tenien davant dels ulls, i no la van veure.
Llavors, la Stephanie Mailer desapareix de manera misteriosa.

Així s’inicía la trama entre el passat i el present, dos camins paral.lels que tard o d’hora es trobaran sacsejant i precipitant al lector sense fre possible fins al inesperat i inoblidable desenllaç.

No és fàcil llegir-lo, no us enganyaré. Hi han molts personatges, molts “flashbakcs”,històries secundàries… Però tot forma part de l’univers Dicker. Us agradarà, segur. Tot plegat, m’estimula la curiositat per seguir llegint i arribar al final.

El crim passa a la petita ciutat d’Orphea, en la regió dels The Hamptons a l’estat de Nova York, Estats Units. Els Hamptons es un conjunt de illes situades a 150km de Nueva York, on els rics i famosos estiuegen. Trobem villes i mensions rodejades de boscos arran de mar.

En el tranquil poble de Orphea el 30 de juliol de cada any es celebra l’obertura del fetival de teatre. El 30 de juliol de 1994 l’alcalde es retrassa… Troben el cadàver d’una dona davant de casa de l’alcalde. A dintre, tota la família ha estat assessinada.

A partir de llavors, la nit del 30 de juliol es coneguda amb el nom de “La nit negra”.

Ara unes frases:

Tenia la respuesta ante los ojos, sencillamente no la vió

La disciplina de una mente insensible, ese es mi secreto

Da igual de dónde vengas, la gente te juzgará por adónde vas

Los demonios del pasado retornaban.

Quiero escribir, pero no puedo escribir. ¿Quién soy?

Cuando todo el mundo se abalanzaba a alguna parte, ese era precisamente el sitio adónde él no iba.

Un dolor en los más hondo del alma; el que causaba una profunda injusticia.

Y un secreto, en el fondo, tiene más importancia en lo que oculta que en lo que revela.

Somos las semillas de un diente de león, redondo y espléndido; y el viento nos ha llevado a cada una a un rincón diferente de la tierra.

Cuando has matado una vez, puedes matar dos veces. Y cuando has matado dos veces, puedes matar a toda la humanidad. Ya no hay límites.

Ara unes anècdotes:

*Joel Dicker es un escriptor molt jove, va nèixer a Suïssa el 1985.

*Es va fer mundialment famós el 2012 quan va publicar “La verdad sobre el caso Harry Quebert”. I després va escriure el segon llibre “El libro de los Baltimore”. Els dos formen part d’una trilogia inacabada. Es va prendre un descans per escriure “La desparición de Stephanie Mailer”

*”La desaparicion de Stephanie Mailer” té 30 personatges.

*El teatre està molt present en la novel.la. Per a l’autor és una forma d’art que li agrada molt. De fet, va intentar escriure vàries obres teatrals abans que les novel.les.

*En Joel vol que ens els seus llibres hi sortin elements que estan desapareixent de les nostres vides i que són molt importants com: el teatre, el periodisme, els diaris, les llibreries, etc.

*Es curiós que el personatge que dóna nom al llibre dura només mitja pàgina. Però és l’element que ho desencadena tot. Sense ella no hi ha història.

*Quan ell tenia set anys, ell va fer una revista sobre la naturalesa i els animals.

*El llibre està dedicat al editor que el va descobrir, en Bernard da Fallois, que va morir el 2018 i que gràcies a ell es va convertir en un escriptor “bestseller”.

*Tota la seva vida ha crescut rodejat de llibres, de petit el seu pare era professor de literatura i la seva mare tenia una llibreria.

*La dedicatòria del seu llibre acaba amb el seu lema “Llegim!”, una invitació a que integrem els llibres a la nostre vida quotidiana no només com a plaer sinó com a font de coneixement i de riquesa. Posa un llibre sempre a la teva butxaca!

La frase que millor resumeix al llibre seria aquesta :

El llibre és un joc. Des del principi, teniem totes les peces del trencaclosques pero ningú havia sabut com encaixar-les. Voleu jugar-hi?

Segueix-nos a:
Segueix-nos
Segueix-nos
Segueix-nos
Segueix-nos
GOOGLE
https://biblioteca.blanes.cat/salajove/2019/09/15/3208/
Segueix-nos
Segueix-nos
LA DESAPARICIÓN DE STEPHANIE MAILER de Joël Dicker
Etiquetat a:            

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *