Em pentino el cabell amb els dits. Me’l separo en tres parts i l’humitejo amb gotes de mar. El treno poc a poc. Entretenint-me en cada moviment, cada vegada que entrecreuo el cabell. Deixo que les gotes de mar es passegin entre els nusos de la trena. Em distrec al final de la melena, acariciant suaument les puntes. Jugo amb les salades gotes de mar que rellisquen entre els estrets camins de la meva trena fins arribar a les puntes. I quan arriben allà, al final del seu camí les gotes cauen al terra esmicolant-se en mil bocins.
No sé per què però tot plegat és un ritual que m’agrada. Em recorda a quan era petita i la meva àvia em trenava els cabells, sempre poc a poc, cada cabell al seu lloc, amb paciència em desenredava els nusos i suaument em feia la trena fins al final. Amb quina facilitat petits gestos em fan viatjar a temps passats, moments entendridors bressolats per la memòria, que no vull oblidar mai.
Tot plegat em fa pensar amb la novel·la de la Cristina Campos, 
que us vull parlar avui.
Pan de limón con semillas de Amapola és la primera obra de Cristina Campos.
Durant l’hivern del 2010, Anna i Marina són dos germanes, que es retroben, després de quinze anys sense veure’s, per vendre un molí i una pastisseria que han heretat d’una desconeguda.
Són dos germanes molt diferents només hi ha una cosa que tenen en comú, l’amor que sentien cap a la seva àvia, ja morta.
Anna és un dona ingènua, molt sensible i dolça, quasi no ha sortit de la illa, on viu amb un marit. Marit que no estima i amb el que conviu resignada a la vida que li ha tocat. No és feliç però s’ho vol creure.
La Marina treballa com a metge per a una ONG, s’ha passat la meitat de la vida viatjant pel món, anant als països més pobres i ajudant a qui més ho necessita.
Juntes haurem de desvetllar el secret de l’herència. Juntes tornaran als seus orígens, perquè allà és on està la porta que les portarà al seu futur.
Els orígens són a Mallorca, surten personatges que encara salen el llenguatge i això m’ha fet molta gràcia. És la Mallorca interior, a Valldemossa.
I ara unes quantes frases d’aquelles que m’agraden tant dels llibres:
“Al abrir el antiguo horno de leña, el olor a pan recién hecho acaricio el alma de Marina. Cerró los ojos, inspiro lentamente. Olor a infancia. Olor a hogar.”
“Abrió los postigos de la ventana dejando que entrara la brisa de la mañana. El mar se veía a lo lejos detrás de las montañas. Sin cerrar los postigos de la ventana, volvió hacia la cama de la difunta panadera y se sentó en ella. Regresaron a su mente, otra vez, esos dos paises: Etiopía, Haití. Instintivamente, buscando calmar sus pensamientos, se tumbó sin apartar la mirada de la sierra y del pedacito de mar que se veía a lo lejos. Apoyó las palmas de la manos bajo su cabeza. De pronto, un tímido rayo de sol se coló por entre las nubes, entrando por la ventana del dormitorio y llegando hasta su cuerpo, que sentia más débil que nunca. Y así Marina dejó que el sol, la tramontana y el aroma de los almendros en flor mezclados con el Mediterraneo le hicieran de arrullo.”
I ara unes anècdotes:
*Cristina, després d’acabar d’estudiar Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona, va tornar al seu país natal. Allà va començar la seva carrera laboral en el sector cinematogràfic.
*Des de fa deu anys, Cristina, treballa a direcció de càstings llargmetratges i sèries de televisió
*Actualment combina el seu treball en el sector audiovisual amb la seva passió, l’escriptura
*Aquesta novel·la va quedar finalista en les deu novel·les del Festival de Cine de Berlin, amb el propòsit de realitzar una adaptació cinematogràfica. He llegit que actualment hi ha diverses productores cinematogràfiques que estan interessades en portar el llibre al cinema.
*Aquesta novel·la va ser una fenomen internacional abans de la seva publicació.
És un llibre d’amistat entre dones, secrets guardats, receptes de pa oblidades, sentiments retrobats, paisatges de infantesa, records que fan riure però també plorar, i en definitiva emocions i sentiments de vida que val la pena sentir o llegir com a mínim un cop a la vida. No us en penedireu!!!!
Trobareu més ressenyes de llibres clicant en els botons d’ aquí sota:
