“¡Feliz, feliz Navidad, la que hace que nos acordemos de las ilusiones de nuestra infancia, le recuerde al abuelo las alegrías de su juventud y le transporte al viajero a su chimenea y a su dulce hogar.”
Charles Dickens va ser un mestre del gènere narratiu. En totes les seves obres hi posava certes dosis d’humor i ironia, i alguna que altra critica social. També destaquen molt les descripcions dels personatges i llocs, siguin reals o imaginaris. Els seus llibres s’han convertit en clàssics de al literatura, com per exemple: “Tots els contes de Nadal” (en aquest llibre hi ha cinc contes: “Cançó de Nadal”, “Las campanes”, “El grillo del hogar”, “La batalla de la vida” i “El hechizado”), “Els papers pòstums del club Pickwick”, “Oliver Twist”, “Nicholas Nickleby”, “David Copperfield”, “Temps difícils”, “Una història de dues ciutats”, “Grans esperances”…
Per escriure “Canción de Navidad”, Dickens es va basar en la denigrant situació del Regne Unit durant la revolució industrial en el segle XIX. Concretament en el maltractament de nens i joves que treballaven i estudiaven en les situacions més cruels.
El protagonista d’aquesta entranyable història és el Sr. Ebenzer Scrooge, un home àvar, mesquí que no celebra el Nadal a causa de la seva solitària vida i la seva addicció a la feina. No li importa gens els demés i l’únic que li és important són els negocis i guanyar diners.
Una nit, en la vigília de Nadal, Scrooge rep la visita d’un fantasma que resulta ser el del seu millor amic i soci Jacob Marley, que va morir set anys abans de l’inici de la història. L’espectre li explica que per haver estat tan àvar i mesquí arrossegarà una llarga i pesada cadena quan es mori per tota la eternitat.
També li anuncia la visita de tres Esperits del Nadal que li donaran la oportunitat de canviar. Aquella nit apareixen els tres Esperits: el del seu passat, el del present i el del seu futur. Al final, Scrooge es desperta el dia de Nadal i decideix que té de canviar el rumb de la seva vida. A partir d’aquell moment ajuda a les persones del seu voltant i es torna molt més amable i comprensiu.
—¡No sé qué día es hoy ni en qué año vivo! —arguyó— . No sé cuánto tiempo he estado con los Espíritus. No sé nada. Estoy como un niño. Qué más da. No me importa. Es mejor sentirse como un niño. ¡Eeehh! ¡Yuuuhuu! ¡Viva!- Sus arrebatos de felicidad y entusiasmo se vieron interrumpidos por el repique de las campanas, que sonaron como nunca antes lo habían hecho. ¡Tilín, talán, ding, dong, tolón, tolón! ¡Ah, glorioso, maravilloso! Corrió a la ventana, la abrió y asomó la cabeza. Ni bruma, ni niebla. Hacía frío, por supuesto, pero el día estaba claro, con una luminosidad especial. Un frío que estimulaba a la sangre y te hacía bailar; un sol de oro que, apostado en un cielo azul, irradiaba alegría; el aire fresco y suave y las campanas desgañitándose sin parar. ¡Ah, glorioso, fantástico!
És un llibre genial que ens ensenya el poder de les persones, de l’amor, de la família, del Nadal… En definitiva que cultivar l’amor a les persones és la major riquesa que podem tenir. I és que sempre serà millor somriure i posar bona cara a tot el que vingui, intentant cada dia ser millor per tu mateix i pels demés.
Sincerament, llegint aquest llibre m’han entrat unes ganes immenses de Nadal;
I ara unes quantes frases nadalenques:
“Es una ley de la compensación justa, equitativa y saludable, que así como hay contagio en la enfermedad y las penas, nada en el mundo resulta más contagioso que la risa y el buen humor.”
“Era una lumbre muy débil para una noche tan cruda. No tuvo más remedio que arrimarse a ella como si estuviera incubando, para sacar de aquel puñadito de combustible la mínima sensación de calor.”
“Nunca sucedió nada bueno en este planeta que no empezara por hacer reír a algunos.”
“Erase una vez concretamente en los días mejores del año, la víspera de Navidad, el día de Nochebuena, en que el viejo Scrooge estaba muy atareado sentado en su despacho.”
“¡Hay en ti más salsa de carne que carne de tumba, seas quien seas!”
CURIOSITAT DE LA NOVEL·LA I DE L’AUTOR
Dickens va escriure “Canción de Navidad” en només sis setmanes l’any 1843. En aquell moment Dickens havia discutit amb el seu editor pels escassos ingressos de la seva anterior novel·la “Martin Chuzzlewit”. En Dickens va rebutjar una oferta que li feia el seu editor per la novel·la “Canción de Navidad”. Es tractava de rebre un pagament per part de la editorial a canvi de que la novel·la fos propietat de l’editor. En Dickens, com he dit abans, va rebutjar l’oferta convençut de que aconseguiria millors beneficis i va finançar la publicació de d’aquesta novel·la amb els seus propis diners.
Després d’alguns problemes amb la publicació, a la fi, l’obra va sortir a la llum a un preu de cinc xílings. A finals de l’any 1843 s’havien venut sis mil còpies del llibre. L’èxit va continuar fins després de Nadal i al maig de 1844 es va esgotar la que ja era la sèptima edició.
Ara us deixo amb un prefaci d’en Dickens a “Canción de Navidad”,
Con este relato fantasmal he tratado de evocar el espectro de una idea que no deberá contrariar a mis lectores ni enemistar-los con otros, con estas fiestas o conmigo. Confío en que frecuente gratamente sus hogares y que nadie sienta el deseo de conjurar-lo.
Su leal amigo y servidor,
Charles Dickens
Diciembre 1843
