EL SÓTANO de Natasha Preston

-¿Lily? – Mi estómago se contrajo de miedo.

¿Se había estado escondiendo entre los árboles?

—¿Perdón? —contuve la respiración y di otro paso hacia atrás—. Yo no soy Lily.

Él se inclinó hacia mí de forma agresiva, clavando en mí sus aterradores ojos negros:

—No. Tú eres Lily.

—Está confundido, señor, me llamo Summer — ¡pedazo de subnormal! Podía sentir el golpeteo de mi propio pulso. Cómo pude ser tan estúpida al decirle mi verdadero nombre.

Él seguía mirándome fijamente, sonriendo. Sentí náuseas.

—Sí, tú eres Lily —volvió a decir él.

Antes de que pudiera siquiera parpadear, el hombre se lanzó hacia mí y me atrapó entre sus brazos. Traté de gritar, pero él apretó su mano contra mi boca para callarme. Voy a morir. Va a asesinarme.

“El sótano”, de Natasha Preston, ens porta una història d’aquelles que t’atrapen fins al final.

La història ens presenta a la Summer, una jove segrestada per un home que insisteix en dir-li Lily. Clover, el segrestador, porta a la noia a casa seva i la tanca al soterrani, on es troba amb tres noies més: Rose, Poppy i Violet.

La intenció d’en Clover es formar la seva pròpia família. Una família pura composta per quatre noies que tindran que oblidar la seva anterior vida i convertir-se en les flors qu

e en ell desitja, del contrari, no tindran opció de seguir amb vida. A més el seu fanatisme va més enllà. Intentarà acabar amb totes les dones que no siguin dignes, les prostitutes i totes les que ell consideri impures.

Resumint una mica la idea d’aquest thriller, tot gira al voltant de la vida de quatre noies que han estat tancades en un soterrani i les seves ànsies de llibertat.

Summer es veu atrapada en aquell soterrani, pulcre i decorat amb gust, i acompanyada d’aquelles noies que ja s’han donat per vençudes es sent molt sola. Ella necessita escapar. Tornar amb la seva família i recuperar la seva vida. Malgrat tot, la situació cada dia està més delicada i perillosa i les esperances de tornar a veure la llum del dia cada vegada són més petites.

Realment vaig quedar molt impactada amb aquesta història. La forma en què les noies són sotmeses i obligades a oblidar la seva vida em va deixar una mica tocada.

Crec que l’autora ha fet molt bona feina a l’hora de descriure el perfil dels personatges. La història la narren tres personatges diferents permetent-nos veure el quadre complert. Per una banda, la Summer reflexa la seva preocupació i desesperació, però sempre la guanya l’esperança de sortir d’allà. Una esperança que va minvant conforma avança la història.

 

Per l’altra banda ens trobem a la veu d’en Clover intentant mostrar les raons que el porten a actuar d’aquesta manera. Vaig intentar posar-me en la seva pell, veure la història des del seu punt de vista, comprendre el malament que ho va passar en la seva infància i la gran influència que va tenir la seva mare en ell, però no ho vaig aconseguir. En aquest terreny l’autora intenta mostrar-nos uns motius que xoquen amb la realitat, que ens faran odiar-lo i témer-lo igual que les noies fins al final del llibre

Per últim la veu d’en Lewis reflexa la lluita constant per trobar a la Summer. La parella protagonitza un dels romanços juvenils més bonics i perfectes, tant que en ocasions perd credibilitat.

 

Considero que el món dibuixat dintre del soterrani té molta més profunditat que la part exterior on s’acaba teixint la trama de forma casual i poc realista.

Aquest és el punt fluix que destacaria de la novel·la, el desenllaç final. Sentia que necessitava més pàgines per anar filant la trama, les casualitats existeixen però no d’una forma tant evident. Tot així, us puc assegurar que enganxa moltíssim i que en el meu cas vaig arribar a sentir la desesperació dels personatges.

I ara unes quantes frases:

“Él era juez, jurado y verdugo.”

“Pero madre ya no vivia para decirme que debía hacer o dejar de hacer. Había llegado mi momento. Yo controlaba mi vida.”

“¿Por qué seguimos aquí si somos cuatro contra uno?
Buana pregunta. Por el miedo. Eso era lo que nos detenia a Poppy y a mi de intentar escapar. Aunque el caso de Rose, por supuesto, era distinto. “

I ara unes quantes anècdotes:

* Natasha Preston, una escriptora anglesa que va començar a escriure a Wattpad el 2011. Actualment és un referent pels joves escriptors de thriller.

*A Wattpad hi ha la segona part que es diu “His”. Les crítiques diuen que no es tan bona com la primera.