El 22 de desembre, just abans de Nadal, el Club de Lectura Juvenil #emblanats ens vam reunir a la Sala Jove per comentar Enigmes, de Beatriz Martín Vidal. Enigmes és un àlbum il·lustrat que planteja diferents preguntes sobre alguns dels protagonistes dels contes infantils més cèlebres. Molta gent no sap que hi ha una Caputxeta Blanca, ni una Caputxeta Negra, a qui fins i tot temen els llops. Tampoc no saben que la Blancaneu té una germana, la Rosa Vermella. Hi ha tantes i tantes preguntes… Què va somiar la Bella Dorment durant cent anys? Per què van tornar amb els seus pares en Hansel i la Gretel? Per què no es van quedar a la casa de caramel? La Madrastra va néixer malvada o s’hi va tornar? Va sentir pena en Polzet per les set filles de l’Ogre? Els prínceps van perdonar la germana de la Sireneta? Quan la Rapunzel va perdre la trena, va sentir alleujament?
La veritat és que no estem acostumats a enfrontar-nos a aquest tipus d’històries en què la imatge pren més protagonisme que el text i la història en si, és per això que la sessió tenia per objectiu treballar la relació de la imatge amb el text per, d’aquesta manera, entrar més en la història. Per treballar aquesta relació vam comentar, un per un, els enigmes proposats. Cada pregunta està relacionada amb dues imatges: la primera és un element que complementa el text i la segona la trobem a la doble pàgina següent i la seva intenció és il·lustrar el dubte. Què representa l’element de cada història? Com és la il·lustració? Quins colors predominen i què ens volen dir? Què ens transmet tot el conjunt?
La majoria de lectors vam coincidir que es tractava d’unes il·lustracions molt ben fetes pel que fa a la tècnica i el treball de la forma i els colors. Ara bé, això no significa que necessàriament hagin d’agradar. Aquest enfocament va ser molt positiu perquè això ens va permetre separar la qualitat de l’obra (des d’un punt de vista objectiu) del gust (que sempre és subjectiu). Vam arribar a la conclusió que es tracta d’unes imatges sinistres, que provoquen “mal rotllo”, inquietants i, mai més ben dit, enigmàtiques. Fins i tot vam fer broma i vam trobar que una de les noies dibuixades tenia una certa semblança amb una de les participants!
En aquesta ocasió, a més, a causa del format de la història, no va ser del tot fàcil utilitzar els punts de llibre que vam repartir a la primera sessió. Esperem poder-los estrenar amb la següent lectura!
Per acabar de completar la sessió, vam jugar en una versió personalitzada del Dixit. L’Helena, la conductora del club, va preparar unes cartes amb les il·lustracions de l’àlbum il·lustrat que vam comentar i d’altres àlbums de la mateixa autora. El Dixit ens permet treballar la imaginació i la creativitat a partir de les imatges i gràcies a això vam poder aprofundir molt més en les emocions que ens va despertar la lectura.
Mireu si ens ho vam passar bé jugant que ens va passar el temps volant i ni tan sols vam fer-nos la foto conjunta! Queda pendent per a la propera trobada!
Al final de la sessió, vam repartir una guia de lectura d’àlbums il·lustrats i vam fer el préstec de la propera lectura, que comentarem el 19 de gener. Aquesta vegada ens haurem d’enfrontar amb una novel·la gràfica titulada Menjant amb por, d’Elisabeth Karin Pavón Rymer-Rythén, que reflexiona sobre els trastorns alimentaris.
Esteu a punt per a la propera aventura, #emblanats?
Fins ben aviat i bona entrada al 2024!
