La fotografia d’Emma Aguilera (Institut S’Agulla) es va convertir en la guanyadora.
La meva motivació per participar en aquest concurs va ser el fet que el meu professor de filosofia ens va animar a fer-ho com a part de la participació activa a classe. A més, ens va dir que, com ja estàvem a 2n de Batxillerat i havíem estudiat els pensaments de diferents autors de la filosofia occidental, podíem aprofitar els nostres coneixements per donar més qualitat a les nostres preguntes.
Amb això present, vaig començar a buscar, d’entre les meves fotografies de Blanes, quina podia ajustar-se a una qüestió filosòfica relacionada amb el que havia après, i em va cridar l’atenció la fotografia d’una posta de Sol en el port. Veient-la, se’m va venir a la ment Hume i un exemple que havíem comentat a classe.
En aquest exemple, Hume es qüestionava: Realment podem saber que el Sol sortirà demà o només ho creiem perquè sempre ha estat així? O, dit d’una altra forma, podem saber que el futur serà igual que el passat o només ho podem creure?
Com sabeu, Hume era empirista i creia que el coneixement està basat en les impressions que tenim de la vida. Per tant, si una idea no prové d’una impressió, segons ell, no és certa, només és una associació que fa la nostra ment basant-se en experiències del passat, és a dir, en un hàbit. Tanmateix, com no és possible tenir impressions d’un futur que encara no ha arribat, tampoc és possible assegurar que aquest serà igual que el passat. Aquest és, en essència el pensament de Hume i la idea darrere de la meva fotografia. Per tant, la branca de la filosofia amb què es podria relacionar la meva pregunta és la epistemologia.
Personalment, crec que és raonable pensar que el futur serà com el passat en situacions similars a la plantejada a la pregunta. Per exemple, porto 17 anys veient que el Sol surt cada dia i, per això, sé que demà no serà l’excepció. A més, la meva certesa està basada en el coneixement científic que la Terra gira al voltant del Sol i que cada 24 hores torna al mateix punt, segons el nostre punt de vista.
No obstant, també soc conscient que el futur no és tan simple com això i hi ha un munt de variables que no podem controlar, que no depenen de nosaltres i, per tant, no podem saber amb certesa si passaran o no, ja que sempre pot haver un succés imprevist que canviï les nostres expectatives.
Per aquest motiu, crec que hauríem de ser més conscients del que tenim ara, en comptes d’amoïnar-nos per coses que no podem controlar. Hauríem de gaudir més el moment, perquè, al final, com diu la coneguda frase, “el camí és la meta”.
Quant a l’estètica, considero que és interessant el fet que hi hagi un contrast tan notori entre llum i foscor. Perquè, no és el coneixement com una llum que ens guia des de lluny entre la foscor d’aquest món i que, malgrat que no sempre la veiem, mai deixa d’existir? No és allò que ens incita a qüestionar-nos les coses i a assegurar-nos del que creiem?
Aquestes són la resta de fotografies i els seus finalistes:
