Consideraba una suerte tener que ingeniárselas uno mismo porque, afirmaba, las personas se hacían fuertes cuando luchaban por hacerse un lugar en el mundo. Creía que era mucho mejor ganarse el sustento.
Aquesta és la nova novel•la de Anne Jacobs. És una escriptora britànica. Ha publicat novel•les històriques i sagues exòtiques amb un gran èxit de ventes.
La historia passa entre el 1913 i el 1914 i acaba just un mes abans de la Primer Guerra Mundial.
“La Villa de las Telas” comença quan Marie Hofgartner. És una jova orfe comença a treballar a la vil•la dels Melzer, una rica família d’Ausgburgo, Alemanyia, dedicada a l’industria tèxtil. Al principi, treballa com a ajudant de cuina però al seva intel•ligència , simpatía i l’estima que per ella sentirà la filla menor dels Melzer l’ajudarà a ascendir ràpidament.
Malgrat tot, les intrigues del passat de la Marie, les enveges entre els servents i les gelosies faràn que a la Marie li costi adaptar-se.
Gràcies a l’escenari en el que es desenvolupa la novel•la (una de les millors vil•les de Augsburgo) l’autora ens fa conèixer la vida d’una família rica, els Melzer. La mare és una mestressa de casa i el pare és un empresari adinerat que es dedica al món tèxtil.
Tenen tres fills, un noi i dos noies: Katherine, Elisabeth i en Paul, que és l’hereu. Els tres són joves i estan en edat de casar-se.
L’autora aprofita la professió del pare per parlar-nos de l’indústria tèxtil i de les pèssimes condicions dels treballadors a principis del segle XX: jornades extenuants, condicions laborals molt precàries, amb poca seguretat, explotació infantil….
El passat de la Marie, la família Melzer, un secret per descobrir i una història d’amor esperada però impossible, ens esperen pels passadissos de la vil•la de les teles.
Els escenaris estan molt ben descrits: les festes, els balls, les presentacions en societat, les indústries tèxtils, les màquines, els cotxes de cavalls circulant pel carrer i els primer vehicles de motor… Cada petit detall de la novel•la m’ha traslladat a la societat alemanya d’abans de la Primera Guerra Mundial.
Aquí us deixo unes frases:
La lealtad es una cualidad que se prodiga poco en estos días y, en cambio, es una de las mayores virtudes que puede tener una persona. ¿No le parece?
El arte debe ser libre para poder elevarse hacia el cielo, como un pájaro tornasolado…
Sin embargo, con la verdad ocurría lo mismo que con una bufanda de lana: si se soltaba una hebra y se tiraba de ella, se deshacía la prenda.
Había habido momentos felices, y también muchas peleas y fases en las que, lejos de vivir juntos, se habían hecho compañía.
El mundo es de los valientes –dijo el padre Leutwien, a lo cual añadió con ademán satisfecho -: Eso también vale para las muchachas.
Tú para mí eres como mi mano derecha. No necesito decir a diario lo fabuloso que es tenerla, pero ¡ay de aquel que ose arrebatármela!
O cuidas de ti misma, o te hundes. Quien se pierde a si mismose amedranta, se arrastra y se doblega, y llega un momento en que se llega a perder…
I ara unes anécdotas:
*Anna Jacobs va néixer a Baixa Saxònia, Alemanyia, després es va traslladar a Taunus (Alemanya), on continua vivint.
*Va arribar a l’escriptura tard. Primer va estudiar música i idiomes, va passar el primer i el segon examen estatal com a professora de secundària. Va treballar en una llibreria, es va casar i va tenir dos fills.
* Un cop asentada la seva vida va començar els seus primers inicis dins del món de l’escriptura, primer poemes i contes.
*Actualment ha escrit més de vint novel•les: treballa amb una agència literària i viu de l’escriptura.
*”La villa de las telas” ha estat la seva primera novel•la publicada amb el seu nom real. Aquesta novel•la és la primer d’una trilogia. Ja estic esperant la segona entrega!!
*Ella diu que per trobar la inspiració els temes són com ocells. Volen a tot arreu, giren al voltant de nosaltres, picant-nos a nosaltres. Asseguts a les nostres espatlles, cantant i plorant. Només has d’agafar un d’ells, posar-lo en una gàbia i escoltar la seva cançó.
*Ella es defineix a si mateixa com una omnívora literària
*Leo Tolstoy i Charlotte Brönte són els seus autors preferits.
*Ella defineix la lectura com una activitat immensament estimulant perquè ens condueix a móns llunyans i al mateix som nosaltres mateixos. L’única activitat que es pot comparar a llegir és escriure, són immensament estimulants.
Llegiu la Vil·la de les Teles, passejeu-vos entremig dels telers. Passejeu-vos pels jardins de la vil·la d’Augsburgo, passajeu-vos per la Vil·la de les Teles. I agafeu-vos de la mà de la Marie us asseguro que després no la podreu deixar anar.
