El diccionari diu que la paraula mentir vol dir “afirmació conscient d’una cosa que no respon a la veritat”.
Tothom menteix. Tu també. Convivim cada dia amb la mentida.
Quan callem coses per por de fer mal algú, mentim. Quan fem veure que sabem més o som més que els altres, mentim. Quan amaguem els nostres defectes per mantenir la nostra imatge, mentim. Quan ocultem els nostres pensaments o secrets més obscurs, per por del que diran, mentim.
Sovint no ens calen les paraules per mentir; fent un somriure fals, fent postures assajades per quedar bé, o senzillament callant, també mentim.
En definitiva la nostra vida seria insuportable sense mentir
La reflexió de mentir em porta a…. “Érem mentiders”
Emily Jenkins (més coneguda per E. Lokhart) és l’escriptora del llibre, va néixer el 1967, és una autora nord americana que va començar escrivint llibres per a nens com: “La vida secreta de les de Billie oncle Myron”. Temps més tard va començar a escriure llibres per adults amb el pseudònim E. Lockhart. És l’autora de l’exitosa sèrie juvenil “Ruby Olver”.
És la història de la família Sinclair, són rics i menteixen per protegir la seva imatge.
Harry Sinclair és el cap de família. Té tres filles: Penny, Carrie i Bess, i aquestes tenen més fills. Els cosins són amics i menteixen. Passen els estius a l’illa privada de la família. Tot és molt bonic i perfecte fins que un dia passa… El que després tots amaguen…
La protagonista és la Cadence Sinclair, filla de la Penny. Tots saben el que va passar aquell estiu, però menteixen a la Cadence.
I a continuació us poso un exemple de les poètiques metàfores que fa l’autora:
“Luego sacó una pistola y me disparó en el pecho. Yo estaba de pie en el césped y caí. La bala me abrió un gran agujero, y el corazón se me salió de la caja torácica y cayó rodando sobre un macizo de flores. La sangre manó rítmicamente de mi herida abierta.
Después me salió por los ojos,
Por los oídos,
Por la boca.
Sabía a sal y a fracaso. La vergüenza roja e intensa de no ser querida empapó el césped delante de nuestra casa, los ladrillos del camino y los escalones del porche. Mi corazón convulsionava como una trucha entre las peonías.”
I recordeu això és una metàfora, res és el que sembla. Tots mentim. .
En aquesta novel·la també he trobat unes quantes frases d’aquelles que m’agraden:
“El silencio es una capa protectora sobre el dolor.”
“Haz siempre lo que temes hacer”
“A nadie le gustan los indecisos.”
“Nunca te quejes y nunca des explicacions.”
“No aceptes un NO por respuesta.”
“Voy a demostrar que soy fuerte, cuando ellos piensan que estoy enferma. Voy a demostrar que soy valiente, cuando ellos creen que soy dèbil.”
I ara unes anècdotes:
* John Green va comentar sobre aquest llibre i va dir: “Cautivadora, hermosa y dolorosamente inteligente. Éramos mentirosos es sin duda inolvidable”
*Aquesta novel·la va ser escollida novel·la del any l’estiu 2014 per la revista Time.
* E.Lockhart va quedar finalista del National Book Award.
* Aquesta obra, s’ha traduït a més de vint-i-tres idiomes, va ser el best-seller de la llista The New York Times.
Us animo a llegir aquest llibre, us ensenyarà lliçons molt importants, us mostrarà totes les veritats de les mentides i descobrireu que moltes vegades és millor que et diguin mentides abans que la veritat.
Perquè sovint mentir és el millor escut que tenim contra el dolor.
