Una chica desconocida és el nou thriller de Mary Kubica que arriba després de l’èxit de Una buena chica.
M’agradaria destacar que el títol a la traducció espanyola és més encertat que l’original. Em sembla més interessant anomenar-lo Una chica desconocida que el seu títol original “Pretty baby”.
Primer de tot, voldria destacar que aquest llibre és un bon thriller d’entreteniment però no ho és gaire com a thriller de sorpreses.
Des del primer moment es percep la tensió que hi ha entre la Heidi i el seu marit, en Chris. Els primers capítols estan narrats per ells, cadascun un. Això ens ajuda a conèixer tot el que opinen l’un de l’altre. La tensió comença en un capítol, amb salt temporal, narrat per la Willow, la misteriosa noia que la Heidi veu amb un nadó quan viatjava amb el tren i que posteriorment acull a casa seva. Des d’aquell moment es sap que alguna cosa ha passat i que la història està a punt de donar el millor després de la introducció. Però no, la història continua donant voltes i fins quasi la meitat del llibre no es comença a saber alguna cosa més sobre la misteriosa noia.
Crec que això ha estat un greu error perquè la primera meitat es fa interminable i s’aporten masses dades innecessàries. Un cop passada la meitat del llibre, tot comença a passar massa ràpid. Per això, penso que sobren capítols al començament i en falten al final.
Una cosa que m’ha agradat molt ha estat la manera de narrar els moments més durs del llibre. La varietat de temes que es presenten són molt interessants. Malgrat que molts dels problemes de la Willow en el seu passat s’intueixen des del principi.
Els salts temporals son continus. Per un costat la Willow narra alguns capítols en l’actualitat. Altres els narra des del moment en que la Heidi la troba a l’estació. I per últim també hi ha capítols del passat de la Willow.
Un aspecte que m’ha semblat molt estrany és que acullin a una desconeguda i que pràcticament no li preguntin res sobre la seva vida passada, conformant-se amb el p
oc que la Willow els hagi explicat. Ho entenc amb el cas de la Heidi perquè es justifica posteriorment, però en el cas d’en Chris, no ho entenc. Chris intenta investigar d’una manera absurda, però quan descobreix quelcom, és al final del llibre quan ja estan totes les cartes sobre la taula.
Una altra de les coses que ha fallat és el poc interès que desperten els personatges. No vaig aconseguir connectar amb cap i alguns com la Zoe, estan a la història però no aporten res a la trama.
I ara unes anècdotes:
*Mary Kubica és una escriptora nord-americana. Viu a les afores de Chicago amb el seu marit i els seus dos fills.
*Els seus hobbies són la fotografia, la jardineria i la cura dels animals en un refugi local.
*La seva primera novel·la Una buena chica (The Good Girl, 2014) va rebre una nominació a la Millor Primera Novel·la. També va ser nominada als Premis Goodreads com a escriptor debutant en Misteri i suspens l’any 2014.
*Al 2015 va publicar Pretty Baby (Una chica desconocida)
En fi m’ha semblat un thriller interessant, tracta temes interessants però no aconsegueix sorprendre, la primera meitat és una mica lenta, però al final, la història es torna molt interessant.
