Es un llibre interessant, trist i diferent.
El passat mes de gener vam haver de posposar la trobada del club de lectura per raons alienes a la biblioteca. Però ens vam poder trobar la setmana passada per comentar el llibre Hachiko. El gos que esperava de Lluis Prats.
Aquest llibre va agradar molt a tots els participants del club essent el primer cop que, per unanimitat, estan d’acord. Els ha agradat el llibre perquè l’han trobat interessant, trist, diferent i a l’hora de la lectura se’ls ha fet curt.
El comentari va donar molt de si. Vam poder parlar d’altres temes derivats de la lectura com ara la mort, Japó i les seves peculiaritats. No em pregunteu com, però vam acabar parlant de Lobezno, Aironman i altres superherois. També vam veure el trailer de l’adaptació de la pel·lícula del 2009 sobre la vida de Hachiko, la qual està basada en fets reals al igual que el llibre. Per qui no ho sàpiga, Hachiko va ser un gos de raça Akita que va viure al Japó del 1923 al 1935, i que avui en dia hi té una estàtua dedicada a la porta de l’estació Shibuya, de Tokio. També hi ha un monument junt a la tomba del seu amo al cementiri de Aoyama.
Els nois i noies del club, que es van quedar sense paraules, han dit:
– Emocionante
-Good. Me ha gustado
-Molt curt
– La película de amor en la vida
