“No quiero haver vivido en vano como la mayoría de la gente. Quiero ser útil o llevar alegría a la gente, incluso las que nunca conocí. Quiero seguir viviendo incluso tras mi muerte.”
Avui us vull parlar d’un llibre que m’ha recomanat el meu germà: El diari de ANNA FRANK. No és un llibre amable .
Per a mi és un dels llibres més importants de la història del s. XX. És un testimoni real sobre l’Holocaust.
L’Holocaust és una de les parts més cruels de la història de la humanitat. Si busqueu aquesta paraula al diccionari vol dir “matança massiva d’éssers humans” i això és el que va ser.
Entre 1940 i 1945 la bogeria d’Adolf Hitler a través del nazisme va dirigir la persecució i l’assassinat d’11 MILIONS d’éssers humans . Per això us dic que no és un llibre amable, però és un llibre que CAL llegir, perquè sapiguem el que va passar, no ho oblidem i perquè no torni a passar mai més.
L’autora d’aquest diari és la protagonista, l’Anna Frank.
El 13 de juny de 1942 l’Anna, una adolescent feliç, xerraire, conquistadora, gran lectora i amb ganes de menjar-se el món com a periodista i escriptora, rep com a regal d’aniversari, un diari. L’Anna hi comença a escriure cartes dirigides a la Kitty, nom que ella li posa al diari. A través d’aquestes cartes sabrem com ella i la seva família van viure amagats dels nazis durant 2 anys, a “la casa del darrera“, darrera d’una porta secreta…
No us penseu que sigui un llibre trist, hi ha moments de tot. Això sí, heu d’estar preparats per viure moments molt intensos. Les reflexions més íntimes de l’Anna us faran pensar, l’instint de supervivència de l’Anna us emocionarà, els tocs d’humor dels personatges us descol·locaran i la imaginació i fantasia desbordant de l’Anna us meravellarà.
La tensió a traves dels sorolls… És un altre element important en aquest llibre: sorolls a l’altre banda de la porta, trucades inesperades a la porta, sorolls de bombardejos i dispars a poca distància… Aquests fets m’han arribat com si estigués allà present i em pujava l’adrenalina com si estigués dins de “la casa del darrera”.
L’amor també és important en aquesta història. Primer l’amor entranyable de l’Anna pel seu pare, i després les seves aventures romàntiques d’adolescent fins que arriba la persona que és adequada per ella i s’enamora. I és que de l’odi a l’amor només hi ha un pas. Llegiu-vos-el i m’entendreu…
El llibre esta ple de frases de l’Anna, pensaments caçats al vol i escrits en forma de frases curtes. Jo n’he recollit unes quantes:
“Quien sea feliz también hará feliz a otros.”
“A pesar de todo, pienso que la gente es buena de corazón.”
“No pienso en toda la desgracia, sino en toda la belleza que aún permanece.”
“El papel tiene más paciencia que la gente.”
“Simplemente no puedo construir mis esperanzas en una base de confusión, desgracia y muerte. Pienso que la paz y la tranquilidad volverán de nuevo.”
“Ganarse la felicidad significa hacer el bien y trabajar, no especular y ser perezoso. La pereza puede parecer atractiva, pero solo el trabajo te da la verdadera satisfacción.”
“El llanto es capaz de proporcionar alivio, pero tiene que haber alguien con quien llorar.”
I ara unes anècdotes:
– Anna Frank es dirigia sempre al seu diari com si parles a una amiga. Sempre començava les seves cartes amb un “Estimada Kitty”. Temps després es va descobrir que el nom de Kitty feia referència a una companya d’escola de l’Anna a qui es dirigia així carinyosament.
-A l’actualitat la casa on va estar amagada l’Anna Frank i la seva família és un centre social que impulsa diverses activitats culturals.
-Va ser el pare de l’Anna Frank el que va decidir publicar el diari de la seva filla, perquè sabia que la seva filla tenia el desig de ser una gran escriptora i perquè volia difondre el seu missatge d’esperança “no pensis en la misèria, pensa en tota la bellesa que queda al teu voltant i sigues feliç”
He escrit aquesta recomanació junt amb el meu germà. M’ha agradat molt poder compartir aquesta lectura amb ell, quasi mai coincidim amb els llibres.
L’Anna Frank va escriure en el seu diari:
“Escriure un diari és una experiència estranya per algú com jo. No només perquè mai abans havia escrit algo així, sinó també perquè em sembla que en el futur, ni jo ni ningú estarà interessat en les reflexions d’una nena de 13 anys. Però bé, no importa. Tinc ganes d’ escriure.”
Us animo no només a llegir el llibre sinó també a compartir-lo amb els vostres germans i amics… Junts podem fer que ens interessi i ens importi per sempre!!!!!!!! A l’Anna li agradaria molt.
