Estic estirada a la sorra, a la meva platja, escurant les últimes gotetes de la meva llauna de Coca-Cola. I esgarrapant els últims raigs de Sol del dia. He acabat aquesta novel·la. Deixo perdre la mirada per l’horitzó. Recordant les últimes línies que acabo de llegir i sense poder evitar-ho un tímid somriure s’em dibuixa als llavis. Agafo la meva estimada llibreteta de notes i us començo a fer la ressenya d’avui.
Una altre novel·la anglesa!!!
Jane Austen és l’autora d’aquest llibre. Gran escriptora anglesa de novel·les del segle XIX igual que les germanes Brontë.
Les obres més conegudes de la Jane Austen, són: Orgull i Prejudici, Seny i sentiment, Amor i amistat i el llibre d’avui Emma.
M’he enamorat de tots els personatges, de totes les paraules, de totes les línies, de tots els moments, tan si eren tristos, com feliços. Fins a tenir tot el món de l’Emma dins del meu cap.
L’Emma és una jove de vint-i-un anys, feliç, guapa, intel·ligent, rica i sobretot molt decidida i segura de si mateixa. I això la diferencia molt de totes les n
oies de l’època. Així, en contraposició a l’Emma trobarem a la Harriet, feble, insegura, tímida i pobre.
L’Emma ho té tot, diu que mai es casarà perquè la finalitat de la seva vida es ajudar als altres a trobar l’amor. Tot i la bona voluntat de l’Emma, aquest propòsit li donarà molts maldecaps i la portaran a situacions de confusió, malentesos. I al final s’acabarà adonant, que l’única realitat és que, l’amor no es pot dirigir, cada persona sent el que sent. És una màgia que apareix no se
sap com, ni quan, ni on, a vegades lent, a vegades ràpid, tímidament, discretament, o de sobte com un terratrèmol de magnitud 10!!!
A través dels ulls de l’Emma veureu com era la societat de l’època. Una visió des de les classes riques (molt diferent de l’altre llibre que us vaig recomanar fa uns dies, Jane Eyre de la Chalotte Brönte)
La nostra Emma s’emportarà una gran sorpresa al final.
Us deixo amb una frase que l’ha trobareu pel llibre, que m’ha encantat perquè era tant senzilla i tant curta i a la vegada defineix totes les pàgines del llibre:
“El camí de l’amor veritable mai no ha estat recte…”
I ara unes anècdotes:
*El pare de la Jane Austen era un capellà protestant amb 8 fills. La Jane i la seva germana Cassandra, eren les úniques noies, per tant van mantenir una relació molt lligada, plena d’amor.
* La Jane Austen i la Charlotte Brontë tenien moltes coses en comú: les dues eren filles d’un capellà protestant, van ser escriptores molt famoses, no van tenir fills i van morir de tuberculosis als 40 anys. L’única diferència és que la Jane va morir quan la Charlotte tenia 1 any. Llàstima, estic segura que si haguessin coincidit en el temps la vida les hauria fet amigues.
*S’han fet diverses pel·lícules i una sèrie d’aquest llibre. Quan vaig haver acabat el llibre, vaig buscar la pel·lícula i després la sèrie, i no em va decebre gens ni mica.
Us animo a llegiu-vos-el. Com ja us vaig dir en el llibre de Jane Eyre, els llibres clàssics són excepcionals perquè els podeu comentar amb els vostres pares, avis i si teniu besavis també!!
Bé, per avui ja n’hi ha prou. M’he quedat sola a la platja. Ja no hi ha Sol i la Lluna discretament m’invita a acompanyar-la pel seu caminet de plata. Però no, ja és hora de marxar. És hora d’anar cap a una altre història…
