“El interés del que escucha estimula la lengua del que habla.”
Charlotte Brontë és una gran escriptora anglesa de novel·les del segle 19dC igual que les seves germanes: Emily Brontë i Anne Brontë. És l’autora de “JANE EYRE”.
Les obres mes conegudes de cadascuna són: Cims borrascosos de Emily Brontë, La llogatera de Wildfell Hall de Anne Brontë. El llibre que us recomano avui Jane Eyre de Charlotte Brontë. Aquest estiu he descobert els clàssics de les novel·les angles i han fet que aquest estiu sigui diferent e inoblidable.
En aquesta novel·la clàssica la nostra protagonista, Jane Eyre, és una òrfena amb una vida miserable plena de pors, inseguretats i com gracies a l’amor vesteix la seva vida d’esperança
L’amor es essencial en aquest llibre: AMOR en majúscules. Jo personalment us dic que amors així n’he vist a pocs llibres. A mi que m’agraden les novel·les romàntiques, us dic que de moment no n’hi hagut cap que m’hagi posat més vergonyosa i vermella que aquesta….
També trobareu molt de misteri, intriga, sorolls estranys, crits terrorífics, secrets ben amagats dins la mansió Thornfield. Us aviso que aquest és el llibre que més por m’ha fet en tota la meva “curta” vida de lectora. No puc evitar dir que aquesta novel·la m’ha arribat a l’ànima, encara que soni a “cursilada”. És d’aquelles que t’has d’aguantar per no llegir les ultimes planes abans d’hora. Per saber si l’amor guanyarà o la desgracia altre cop es repetirà a la vida de la Jane…
La manera de descriure de la Charlotte, em trasllada als verds paisatges d’Anglaterra, amb els seus canvis d’estació, els llargs i freds hiverns, les primaveres amb les seves flors. M’encanta quan la Jane compara el seu caràcter i el seu cos amb el d’un arbre… ummmm a veure si ho trobeu. Em submergeix dins la misèria de l’orfenat, m’endinsa dins els racons mes amagats de la mansió. Tot plegat fa que el mon de la Jane estigui dins el meu cap fins al últim detall.
I ara unes anècdotes:
*La família Bronte eren sis germans: cinc noies i un noi, el pare capellà protestant i eren orfes de mare. Vivien en una casa de camp aïllada, i per no avorrir-se les tres noies: Emily, Anne i Charlotte van començar a escriure relats.
*Més endavant, les tres germanes van començar a trencar els esquemes socials de l’època que deien que les dones havien de quedar-se a casa a cuidar de la família, i van buscar la seva independència treballant com a institutrius. Aquest fet és molt curiós perquè en totes les seves novel·les sempre surt la figura de la institutriu en un moment o altre.
*D’aquesta novel·la s’han fet diverses pel·lícules de cinema i televisió. Un cop llegit el llibre vaig buscar la pel·lícula i la vaig veure. No em va decepcionar gens ni mica.
*És un llibre tan per noies com nois. Jo li vaig robar de la llibreria de la meva mare, que el va heretar de la seva mare. O sigui que és un llibre que ha passat ja per tres generacions!!! I jo serè la encarregada de passar-ho a la quarta!!
Us animo a entrar al món dels clàssics. Us agradaran!!!
Són llibres de sempre que fins i tot els nostres avis han llegit i que si els llegim els podem compartir amb ells. I estic segura que quan en comenceu un ja no el podreu deixar!!!
