Biblioteca Comarcal de Blanes
Ja es comencen a sentir els primers vents tardorencs. Ja es comencen a veure aquells núvols grans i grisos, que amenacen amb fer guerra. Ja es comencen a percebre els bells colors de la tardor, amagats entre les escletxes de
Plou i vaig sola. És de nit i passejo, vaig sola. Només el ressò de les meves passes trenca el silenci. De sobte el cruixit d’una fusta gastada de la passarel·la del port desperta les pors, vaig sola. Em paro
El rellotge de la tauleta no calla. Fa estona que el sento, harmoniós, compassat i gairebé melòdic. Balla dins el meu cap, amb cada “tic”, amb cada “tac”. Passen 7 minuts de la mitjanit. Espero en silenci, nerviosa però tranquil·la,
“Lector, ven. Ven. No seas tímido. Ven, anda sin miedo. Sin miedo. Ven, acércate que te cuento un secreto: SUEÑA. Sueña alto. Sueña sin remedio. Sueña y vive al mismo tiempo. Despliega tus alas. Y vuela por cualquier cielo.” L’Alba
Mig adormida amb les últimes clarors de la tarda, penso en els últims dies d’estiu i el cos se m’omple de tristesa i nostàlgia, intento foragitar aquests pensaments, i em concentro amb els bells colors del capvespre…Últimament estic descobrint que