Biblioteca Comarcal de Blanes
El vaixell es movia amb un ritme implacable i nauseabund, com algú que mastegués amb una dent podrida. Les illes, que tot just s’albiraven a través de la boira, també semblaven dents, va pensar la Faith. Però no pas dents
El foc espetega, gemega de tant en tant. M’agrada mirar-lo i escoltar-lo. El seu xiuxiueig mentre va cremant poc a poc em tranquil·litza. M’agrada seure a la vora de la llar de foc, sentir les seves càlides carícies mentre escric
Ja es comencen a sentir els primers vents tardorencs. Ja es comencen a veure aquells núvols grans i grisos, que amenacen amb fer guerra. Ja es comencen a percebre els bells colors de la tardor, amagats entre les escletxes de
El rellotge de la tauleta no calla. Fa estona que el sento, harmoniós, compassat i gairebé melòdic. Balla dins el meu cap, amb cada “tic”, amb cada “tac”. Passen 7 minuts de la mitjanit. Espero en silenci, nerviosa però tranquil·la,
ME LLAMO EMMALINE Y TENGO UN SECRETO No voy a contárselo a nadie, ni a Benny, ni a Anna, ni siquiera a la hermana Constance Mi secreto se esconde en los espejos que reflejan las elegantes habitaciones que antaño fueron
“Lector, ven. Ven. No seas tímido. Ven, anda sin miedo. Sin miedo. Ven, acércate que te cuento un secreto: SUEÑA. Sueña alto. Sueña sin remedio. Sueña y vive al mismo tiempo. Despliega tus alas. Y vuela por cualquier cielo.” L’Alba