Biblioteca Comarcal de Blanes
“El interés del que escucha estimula la lengua del que habla.” Charlotte Brontë és una gran escriptora anglesa de novel·les del segle 19dC igual que les seves germanes: Emily Brontë i Anne Brontë. És l’autora de “JANE EYRE”. Les obres
El cant espontani de la pluja em desperta. Sento una gèlida carícia que m’esgarrifa. En la freda foscor s’amaga un fil de llum intentant entrar per les petits escletxes de la finestra. I de cop, una frescor inunda l’estança, intento
El vaixell es movia amb un ritme implacable i nauseabund, com algú que mastegués amb una dent podrida. Les illes, que tot just s’albiraven a través de la boira, també semblaven dents, va pensar la Faith. Però no pas dents
El foc espetega, gemega de tant en tant. M’agrada mirar-lo i escoltar-lo. El seu xiuxiueig mentre va cremant poc a poc em tranquil·litza. M’agrada seure a la vora de la llar de foc, sentir les seves càlides carícies mentre escric
Ja es comencen a sentir els primers vents tardorencs. Ja es comencen a veure aquells núvols grans i grisos, que amenacen amb fer guerra. Ja es comencen a percebre els bells colors de la tardor, amagats entre les escletxes de
Plou i vaig sola. És de nit i passejo, vaig sola. Només el ressò de les meves passes trenca el silenci. De sobte el cruixit d’una fusta gastada de la passarel·la del port desperta les pors, vaig sola. Em paro
El rellotge de la tauleta no calla. Fa estona que el sento, harmoniós, compassat i gairebé melòdic. Balla dins el meu cap, amb cada “tic”, amb cada “tac”. Passen 7 minuts de la mitjanit. Espero en silenci, nerviosa però tranquil·la,
ME LLAMO EMMALINE Y TENGO UN SECRETO No voy a contárselo a nadie, ni a Benny, ni a Anna, ni siquiera a la hermana Constance Mi secreto se esconde en los espejos que reflejan las elegantes habitaciones que antaño fueron
“Lector, ven. Ven. No seas tímido. Ven, anda sin miedo. Sin miedo. Ven, acércate que te cuento un secreto: SUEÑA. Sueña alto. Sueña sin remedio. Sueña y vive al mismo tiempo. Despliega tus alas. Y vuela por cualquier cielo.” L’Alba
Mig adormida amb les últimes clarors de la tarda, penso en els últims dies d’estiu i el cos se m’omple de tristesa i nostàlgia, intento foragitar aquests pensaments, i em concentro amb els bells colors del capvespre…Últimament estic descobrint que