Mig adormida amb les últimes clarors de la tarda, penso en els últims dies d’estiu i el cos se m’omple de tristesa i nostàlgia, intento foragitar aquests pensaments, i em concentro amb els bells colors del capvespre…Últimament estic descobrint que la ultima llum del dia m’ajuda a escriure. Estirada en el meu raconet privilegiat de la terrassa la tènue claror de l’ horabaixa m’invita a reprendre el que havia deixat fa uns minuts…
Les dones escriptores, com la Lucy Maud Montgomery, tenen alguna cosa que m’atrapa. Llegint sobre la Lucy Maud Montgomery he descobert que és un escriptora canadenca nascuda l’any 1898 . És coneguda arreu del món per la sèrie de novel·les que narren la vida de Anna Shirley. Va escriure una saga de 8 llibres i aquest n’és el primer amb l’Anna nena i adolescent, i l’últim acaba amb l’Anna ja madura. La Maud és una de les escriptores més conegudes de Canadà.
El concurs Biblioestiu que organitzen totes les biblioteques de Catalunya per les vacances d’estiu m’ha fet descobrir aquesta saga de llibres. Us parlaré d’aquest fantàstic concurs en un altre moment, que ara no vull perdre el fil…
Si us agrada les descripcions i sentir-vos rodejats del paisatge aquest llibre us agradarà.
El moment en que l’Anna arriba a l’illa del Príncep Eduard per primer cop, tot el que els ulls de l’Anna veuen està escrit amb tant detall i tanta particularitat, que ens fa experimentar milions de sensacions. Per a mi el moment més especial és quan veu per primer cop Teules Verdes…
El primer llibre ens endinsa en les entremaliades aventures de la nostre xerraire i encantadora protagonista pel-roja Anna Shirley . Orfe de pares, per casualitat del destí, l’Anna va a parar a la Casa de les Teules Verdes i entra a la vida de Marilla i Matthew. Amb els seus riures i els seus plors tot el que els envolta canviarà de color. Per arribar al seu destí Anna viatja de l’orfenat a l’Illa del Príncep Eduard, és una província canadenca, a prop de la ciutat Moncton, situada a l’oceà Atlàntic.
Allà es fa amiga íntima de la seva veïna, Diana, amb qui juga i estima fins al final de la saga i comença la contradictòria relació amb en Gilbert. El que ningú s’espera és que tot aquell petit poble solitari i apartat farà un gir de 360 graus, amb la immensa imaginació i la gran vivacitat que fa que l’Anna ens enamori només sentir-la.
Com ja sabeu, els que em seguiu, m’agrada quedar-me amb petits bocinets del llibre que he llegit, en forma de frases es clar. I aquí en teniu algunes:
“En el futur, el teu record brillarà com una estrella en la meva solitària vida.”
“La meva vida és un cementiri de esperances enterrades”
“Qui fa coses belles és bell.”
“Si vostè fos pèl-roja veuria que és més fàcil ser dolenta que bona.”
I a continuació un exemple de la fantàstica personalitat de l’Anna que m’ha enamorat:
“¿Cómo se llama el geranio del alfeizar de la ventana? – Es un geranio de olor a manzana – Oh, no me refiero a esa clase de nombre, quiero decir el nombre que le ha puesto usted ¿no le ha puesto un nombre? ¿puedo ponérselo yo entonces? Puedo llamarle…veamos…Bonny estaría bien. ¿Puedo llamarle Bonny mientras esté aquí?¿Puedo? – Por Dios, no me importa ¿Pero qué sentido tiene ponerle nombre a un geranio? – Oh, me gustan las cosas que tienen nombres propios, aunque sean sólo geranios. Les hace parecer más como personas .¿Como sabe usted que no hiere los sentimientos de un geranio el que lo llamen geranio y nada más? A usted no le agradaría que le llamarán nada más que mujer todo el tiempo… – En mi vida he visto u oído a nadie como ella-murmuró Marilla” *
I ara unes anècdotes:
*El conegut escriptor Nord-Amèrica, Mark Twain, autor de les Aventures de Tom Swayer, va dir: <>
*Quan la Lucy Maud Montgomery tenia el primer llibre acabat, no trobava cap editorial que li volgués publicar. Fet molt irònic sobretot si tenim en compte que després els seus llibres sobre l’Anna Shirley han estat traduïts a més de 20 idiomes i ha venut més de 50 milions de llibres arreu del món
*Segons el que he llegit de la biografia de l’autora la seva vida es va semblar a la vida de la protagonista dels seus llibres, Anna Shirley.
*L’autora passava llargues hores escrivint acompanyada del seu gat Duffy, al qui llegia els seus manuscrits i amb el qui compartia els seus deliris. Fins i tot sovint signava els seus textos amb el seu nom i hi dibuixava un petit gatet al costat.
*L’història de l’Anna Shirley ha inspirat un munt de pel·lícules, series d’animació i series reals, i fins i tot obres de teatre i musicals. En el proper 2017 s’estrenarà una nova sèrie de TV basada en els llibres de la Maud.
Bé, lentament m’allunyo de Teules Verdes, de Avonlea, de l’illa del Princep Eduard i torno a la terrassa, però no estic sola em rodeja l’aroma de la infància, jocs d’infantesa, innocents entremaliadures que mai, mai hauríem d’oblidar.
