Fa temps que tenia ganes de llegir un llibre de la Mercè Rodoreda. Era l’escriptora preferida de la meva àvia. L’àvia Pilar va morir quan jo tenia 4 anys i no tinc gaires records d’ella, només petits moments que es confonen amb fotografies. Però sí que tinc dos petits tresors de la meva àvia. Són dos edicions molts especials amb dibuixos de dos llibres molt coneguts de Mercè Rodoreda, que algun dia segur que llegiré: La Plaça del Diamant i Mirall Trencat.

Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona el 1908 i va ser una escriptora catalana molt reconeguda. Obres seves són : El carrer de les Camèlies, Mirall trencat, La plaça del diamant, Quanta, quanta guerra…, Jardí vora el mar i el llibre d’avui Aloma. Molts dels seus llibres estan ambientats en temps difícils, de guerra i postguerra.

S’acaba l’estiu, miro per la finestra i fa un dia trist. Asseguda davant l’ordinador, amb el llibre entre les mans i fullejant la meva llibreteta, em quedo en silenci absolut. Al moment ja tinc un gran somriure als llavis .

Per dins del meu cap comencen a passar diapositives de tots els moments viscuts amb l’Aloma. L’Aloma és una jove de 18 anys, solitària, ingènua, sensible, gelosa. Que viu a la Barcelona de 1934 amb el seu germà i la seva cunyada, l’arribada d’en Robert des d’Amèrica ho farà trontollar tot. La novel·la és un viatge que ens porta de la Aloma nena a la Aloma adulta, per fer aquest camí passarem per la tragèdia de la mort, la felicitat de l’amor, la pena de l’engany i al final …(l’haureu de llegir.)

Rellegeixo pàgines del llibre, amb delicadesa, poc a poc, buscant no sé ben be què però trobant: l’olor de llessamí, el llarg i dolorós primer petó, els carrers de Gràcia, el record d’en Daniel sempre dins del cor de l’Aloma, el jardí de casa dels seus pares envoltant sempre a l’Aloma…

Un cop més he trobat frases d’aquelles que m’agraden;

“La vida pot canviar, qui sap si tindré sort”

”Les coses eren boniques, la vida no gaire”

“La tristesa que mai enganya, m’havia enganyat”

I ara unes anècdotes:

*Quan va acabar la Guerra Civil espanyola a l’any 1939 Mercè Rodoreda va marxar a viure a París. Ella no es ficava en política però com que havia treballat com a correctora del català per a la Generalitat i havia col·laborat en revistes catalanes d’esquerres tenia por que la perseguissin. Es va pensar que seria una qüestió de mesos però hi va estar 40 anys. No va tornar a Catalunya fins al 1972. Durant aquests anys va escriure obres de tots generes, novel·les, poesia, teatre i sempre, sempre en català .

*La seva obra ha estat traduïda a més de 30 llengües.

*He llegit que el llibre d’Aloma és una mica autobiografia de Mercè Rodoreda. Es veu que té certes semblances amb la seva vida.

*A Aloma he llegit coses que m’han sorprès sobre aquella època, les dones solteres no podien comprar segons quins llibres, les dones casades que eren enganyades pels marits callaven perquè ningú ho sabés com si fossin elles les culpables…

*Al llarg de la seva vida li varen donar molts premis per la seva gran obra, entre ells el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

*En el centenari del naixement de la Mercè Rodoreda, el 2008, Dagoll Dagom van estrenar l’obra Aloma en versió musical. Va tenir molt èxit.

La meva mare entra a la meva habitació i obre la porta del balcó, alguna cosa m’ha tret dels meus pensaments, aixeco el cap, no sé el que és, dubto desorientada i de sobte hi caic … L’olor de llessamí … del meu pati.

Segueix-nos a:
Segueix-nos
Segueix-nos
Visit Us
Follow Me
Segueix-nos
Segueix-nos
Segueix-nos
ALOMA de Mercè Rodoreda
Etiquetat a:                

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *