El vaixell es movia amb un ritme implacable i nauseabund, com algú que mastegués amb una dent podrida. Les illes, que tot just s’albiraven a través de la boira, també semblaven dents, va pensar la Faith. Però no pas dents boniques i blanques com els penya-segats de Dover, sinó dents corcades i esquerdades que sobresortien tortes enmig de l’onatge del mar gris i encrespat. El vaixell correu esbufegava amb determinació mentre s’obria pas entre les onades, untant el cel de fum.
L’arbre de les mentides és la setena novel·la de l’autora Frances Hardinge.
La història està narrada des del punt de vista de la Faith, la nostra protagonista. L’època en què es desenvolupa l’argument està situada al voltant dels anys posteriors a la publicació de El Origen de las especies d’en Charles Darwin, és a dir, poc després de l’any 1859.
La Faith és una jove de catorze anys que s’ha de mudar amb la seva família a un petit poble anomenat Vane. Per culpa de uns rumors dirigits al seu pare, un cèlebre naturalista. Que l’acusen d’haver falsificat fòssils i de mentir sobre descobriments científics. Aquest fet ha perjudicat la reputació del seu pare i la de la resta de la seva família.
Però la Faith sent una gran admiració pel seu pare i no creu que aquest rumor sigui cert. Així doncs decideix recolzar al seu pare i proporcionar-li tota la seva ajuda. Malgrat que el seu pare la rebutgi constantment.
La Faith és una noia molt intel·ligent que li encanta tot el relacionat amb la ciència. Però l’època en la què viu no li permet estudiar-la ja que és una dona i això només està reservat als homes. M’ha agradat molt el caràcter de la Faith. És una noia molt lluitadora, amb força i caràcter. Que fa tot el possible per fer-se valer i per aconseguir deixar enrere la norma de que l’home es millor que la dona.
Al poc temps d’arribar a Vane i de guanyar-se l’antipatia de molts dels seus habitants el pare de la Faith apareix mort. Tots donen per fet que es va suïcidar, però la Faith troba suficients pistes i raons per pensar que algú l’ha assassinat. Per això decideix descobrir tots els secrets que amagava el seu pare, descobrint d’aquesta forma un espècimen realment extraordinari:
l’Arbre de les mentides. Un arbre que s’alimenta de mentides, és a dir, tu li dius una mentida i l’arbre origina un fruit que et revela un secret amagat.
Estem davant d’una novel·la plena d’intriga, aventures i misteri que no us deixarà indiferents. Coneixerem les tendències científiques de l’època, molt relacionades amb les teorie
I una de les coses que també m’ha agradat molt ha estat les il·lustracions realitzades per Chris Riddell, que adornen cada capítol de la novel·la.
I ara unes quantes frases:
El seu pare no estava precisament en el seu element: era com un lleó en una barraca de la fira assotada per la pluja.
*La honestedat és una qualitat admirable en un home, però en una dona es fonamental si tracte de valer-se. Escolta’m Faith. Una noia mai pot ser valenta, intel·ligent o hàbil com un noi. Així que si no és bona persona, no és res. Entens?
*És clar que la ment femenina és una cosa totalment diferent… I que te el seu propi encant! Però un excés intel·lectual la faria malbé, l’aplanaria… Seria… Com una pedra en un soufflé.
I ara unes anècdotes:
* Aquesta novel·la va guanyar el Premi Costa 2015 al millor llibre de l’any.
*Patrick Ness, l’autor de Un monstruo viene a verme, ha fet un comentari sobre aquest llibre dient. “L’arbre de les mentides és una novel·la magistral: intrigant, emocionant i absolutament original. Tothom hauria de llegir Frances Hardinge.”
*Un dels diaris més coneguts del Regne Unit ha comentat “Hardinge té un talent immens i escriu amb un enginy i una prosa inesgotables.”
Aquesta novel·la la recomano a les persones que els hi agradin les històries d’època amb una trama de misteri i intriga i, sobretot, que en certs moments et fan sentir por. És un llibre preciós, hi trobareu moments molt bonics que de ben segur us emocionaran…
Malgrat tot, la idea que la seva mentida originés tremolors de terra per tot Vane, destarotés els seus prepotents enemics i els incités a barallar-se com gats li proporcionava un plaer ben palpable. Se sentia plena d’orgull i d’una sensació de poder. Hi tenia traça, en aquelles coses, i cada vegada n’era millor.
