“Lector, ven. Ven. No seas tímido. Ven, anda sin miedo. Sin miedo. Ven, acércate que te cuento un secreto: SUEÑA.

Sueña alto. Sueña sin remedio. Sueña y vive al mismo tiempo.

Despliega tus alas. Y vuela por cualquier cielo.”

L’Alba Saskia es una escriptora blanenca que va nèixer l’any 1991.

Jo sóc una gran admiradora de l’Alba Saskia, l’autora d’aquest llibre, tant per la seva valentia i força com la seva manera de escriure. Haig de dir-vos que quan vaig acabar de llegir el llibre vaig tenir un desig molt gran de conèixer a l’Alba Saskia, perquè en petits fragments del llibre m’hi sentia identificada.

«-Cariño, y este cuaderno ¿qué es? ¿Son deberes?
-“Con un par de alas”, mamá
-¿Qué dices Lía?
-Que se llama “Con un par de alas”. Es como un diario, pero no.
-¡Ah! Está bien eso, pero el nombre…, telita.
-¿Quieres saber por qué se llama así? A mí me gustaría tener dos alas en la espalda, o en el corazón, para hacer de lo cotidiano un vuelo».

CON UN PAR DE ALAS…

«Mi nombre es Lía y no es ningún diminutivo, Me llamo Lía, a secas.
Creo que me he perdido y es muy probable que tarde en saber cuál es mi camino. Para ser sincera, no me asusta. Estar desamparada se va convirtiendo en mi filosofía materna. La única pega de esta transición es que me siento tocada y hundida, pero, por lo demás, estoy bien. Bien jodida, pero bien. Bien mutilada, pero bien. Bien acabada, pero bien. Bien de penas, pero bien».

Lia es una noia de trenta-dos anys. Ella va estar vivint a Tarifa una complicada i dolorosa història d’amor amb l’Hugo que per motius de infidelitat va acabar dramàticament. Lia completament afligida va córrer a refugiar-se a casa de la seva amiga Manuela, que la va acollir amb una condició…

«Te doy treinta días para reponerte y volver. No le dejes ni retales de tu vida, Lía. Prepárate para una jodida mudanza».

Mentre vivia a Tarifa amb l’Hugo va complir el somni d’ell: tots dos van fundar una escola de surf. En aquesta aventura Lia va deixar arraconats els seus projectes personals i es va dedicar plenament al seu amor. Per això quan la relació va fracassar ella sentia que no tenia res.

Frustrada, ferida i desil·lusionada continua usant el sentit del humor, el qual el sentirem durant tota la novel·la.

«He dejado que me hicieras polvo. No polvo de hadas, ya me gustaría ser una Campanilla metomentodo. Polvo frustrado y desmenuzado de algo que fui».

Lia menteix al seu avi i a la seva mare fent-li’s creure que encara viu a Tarifa amb l’Hugo. En molts moments de la història es descriu com la mare li envia cartes a Tarifa.

Poc a poc Lia es va donant compte de que encara que estigues i estigui completament enamorada d’ell, aquella historia d’amor era sense dubte una relació sense futur.

«Teníamos todas las papeletas para ser nada. Para ser un 8 cortado por la mitad. Un 0 a la izquierda. Un 0,00 sin decimales por resolver».

Una nova amistat en la seva vida fa canviar el rumb de la seva vida que provocarà un desenllaç sorprenent.

Un recurs que usa l’autora molt original és finalitzar cada breu capítol amb un poema breus, desesperançat, melancòlic…

<<Mintiéndome me encontré con dos balas. Balas fieras con verdaderas medias, balas sinceras esperando un apagón. Dos balas que no se quisieron separar y terminaron en mi corazón>>

I ara unes anècdotes:

*Con un par de alas, va quedar finalista del Premi Planeta 2016.

*Alba Saskia va viure a Blanes i va estudiar a l’Escola Cor de Maria.

*L’Alba va fer una xerrada a la meva escola sobre el seu nou llibre. Em va causar molt orgull i satisfacció que malgrat totes les dificultats que ha tingut al llarg de la seva vida hagi complert el seu somni de ser escriptora!

*Actualment amb els seus estudis de infermera i secretària, porta una organització que vetlla per les malalties rares. L’Alba després de batallar amb una d’aquelles patologies minoritàries, es dedica a fer realitat el seu somni literari.

*L’Alba va decidir apuntar-se al concurs del Premi Planeta dues setmanes abans de que es tanques el termini.

*Ella declara que aquest camí no l’hagués pogut emprendre sense HOPE, el seu pseudònim literari que porta tatuat com a dilema de vida.

*L’Alba Saskia te un bloc https://infinity-hope.com/ on escriu petits relats molt bells. Us el recomano.

“Te estoy tejiendo un par de alas, se que te irás cuando termine… Pero no soporto verte sin volar.
Se siempre HOPE.”

Segueix-nos a:
Segueix-nos
Segueix-nos
Visit Us
Follow Me
Segueix-nos
Segueix-nos
Segueix-nos
CON UN PAR DE ALAS de Alba Saskia
Etiquetat a:        

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *