I quina millor manera que acabar l’any del Club de Lectura Juvenil #emblanats que llegint un dels clàssics universals més importants: El Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry.
Ja és tradició llegir un clàssic a cada curs del club de lectura i aquesta història és una d’aquestes imprescindibles que han marcat generacions de lectors. Vam coincidir que és un llibre per a totes les edats, tot depèn dels ulls que s’ho mirin. L’edat hi fa molt a l’hora d’enfrontar-se al conte d’Antoine de Saint-Exupéry i depèn del recorregut vital de cada persona, la interpretació que se’n pot fer pot variar. Per als més menuts, per exemple, pot ser un conte fantàstic. Les persones adultes, en canvi, aprofundeixen més en altres temes. Els #emblanats, com que estem entremig d’una i altres, també hi tenim coses a dir!
Per començar, hem parat atenció a la dedicatòria. No sempre ens hi aturem, però en aquest cas ho hem considerat important perquè fa una bona picada d’ullet a l’infant que tots portem dintre. Tot seguit, ens topem amb la famosa imatge del barret, que en realitat és una boa que s’ha menjat un elefant! Alguns dels participants van fer la prova amb els seus pares i els van demanar què hi veien i, efectivament, el barret és l’opció majoritària. Aquest és el primer contacte amb un dels missatges principals del llibre: la percepció que tenen els nens i les nenes de la realitat, sovint ben diferent i molt més pura que la de les persones grans.
Continuem comentant la història d’El Petit Príncep seguint el fil de les il·lustracions dels personatges (fetes en aquarel·la pel mateix autor), que són fonamentals, ja que cada un d’ells ens dona un missatge que ens permetrà reflexionar sobre qüestions socials i emocionals que ens preocupen: un borratxo que ensopega cada vegada amb la mateixa pedra; un vanitós que necessita constantment que l’afalaguin; un home de negocis amb set de poder i de diners; una rosa presumida que ens ensenya el valor dels orígens…
I arribem a una de les frases més cèlebres: “Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”, dita per una guineu, que representa l’amistat.
Reflexionem, també, sobre el desenllaç, que ens sembla ambigu, poc definit, però amb tot el sentit del món. On va a parar el Petit Príncep? Desapareix? Mor? Torna a casa? Aquest final una mica obert és una de les màgies d’aquesta història.
El Petit Príncep és, doncs, una al·legoria que navega entre la realitat i la fantasia i que posa sobre la taula el valor de l’amistat i la responsabilitat i reflexiona sobre la mirada pura i neta que tenen els infants enfront de la dels adults.
Per posar punt final a la sessió, escoltem una cançó molt bonica del musical de Manu Guix i Àngel Llàcer: Vaig aprendre, la qual resumeix molt bé l’essència d’aquesta faula. I, és clar, no podíem marxar sense fer de prescriptors del nostre racó i recomanar alguns llibres que creiem que si us agrada El Petit Príncep també us poden agradar: Momo, Peter Pan, Paraules de Caramel…
Ens veiem el mes vinent per celebrar tots junts l’aniversari de la Biblioteca Jove amb el laboratori de llibres emocionals de Mar González!
