Al Club de Lectura Juvenil #emblanats hem començat l’any amb una tarda divertidíssima amb el comentari del llibre El noi del diari, de Vince Vawter.
En aquesta novel·la coneixerem un noi de Memphis que té onze anys (el nom del qual no descobrim fins al final) i que és tartamut. Li costa parlar, però, en canvi, li encanta jugar a beisbol i és un crack com a llançador. Un bon dia comença a substituir el seu millor amic, en Rata, com a repartidor de diaris al seu barri i això l’obligarà a relacionar-se i a parlar amb els veïns. Farà bons amics, però també enemics, i això li portarà alguns problemes.
El noi del diari ens ha servit per parlar sobre la importància de la comunicació quan tens algun problema de la parla i hem reflexionat sobre com els adults s’enfronten a aquestes condicions. Hem arribat a la conclusió que precisament la gent adulta és la que més prejudicis té davant de la diversitat en els éssers humans, ja que en el cas del noi del diari, sempre l’avien ràpid per evitar tenir-hi una conversa. El llibre ha sigut interessant per a alguns lectors, en canvi, d’altres l’han trobat feixuc i no hi han acabat de connectar. Però això als #emblanats ens encanta perquè la diversitat d’opinions i maneres de ser i entendre la literatura ens permet crear debats molt interessants sobre temes com el d’aquesta sessió, la inclusió social. Com sempre, hem repartit una guia de lectura de llibres inclusius (descarrega-te-la) per treballar la tolerància i respecte.
Gràcies a nota de l’autor del final de la novel·la hem descobert que Vince Vawter és tartamut i que, per tant, es tracta d’una història amb elements autobiogràfics. Aquest detall ens ha portat a debatre sobre el gènere de la biografia i l’autobiografia i hem pogut remenar alguns llibres de la Sala Jove que parlen d’històries de personatges reals que han tingut vides transcendentals, com Anna Frank, Rosa Parks o Trevor Noah. Hem aprofitat l’ocasió per fullejar alguns diaris i aturar-nos a notícies i històries interessants que ens permetrien escriure’n una novel·la.
Finalment, per acabar d’arrodonir el debat i acabar la sessió hem jugat a un joc que ha posat a prova les nostres habilitats com a comunicadors. El joc ha consistit a agafar paperets ja prèviament preparats dins una capsa amb paraules que tenien a veure amb la trama (navalla, onze, diari…) i descriure l’objecte o personatge amb una sola paraula. La resta de l’equip tenia quaranta segons per endevinar el major nombre de paraules possibles. Quan acabaven els quaranta segons, continuava el joc l’altre equip i s’anaven tornant fins a esgotar els paperets. Un cop acabada la primera ronda, n’hem fet una segona amb mímica amb les mateixes paraules. L’objectiu era que els lectors i lectores es posessin al paper d’una persona tartamuda o amb problemes de parla i valorar com de difícil és comunicar-se o com de fàcil pot ser malgrat tenir dificultat per parlar. Se n’han sortit la mar de bé i s’ho han passat pipa!
Entre tots han valorat el llibre i la sessió d’avui amb quatre dels cinc diaris del baròmetre de puntuació. El vidre dels #emblanats de la Sala Jove cada vegada està més ple!
Al febrer parlarem de Patina, el segon llibre de la sèrie Track, de Jason Reynolds!
Fins ben aviat, #emblanats!