Aquest mes de març els membres del Club de Lectura Juvenil #emblanats vam comentar una obra de misteri titulada La ratera, d’una de les grans escriptores de tots els temps, Agatha Christie, l’obra de teatre nés representada al llarg de la història.
Agatha Christie és l’escriptora de novel·la detectivesca més coneguda del món i l’autora més venuda de qualsevol gènere, a excepció de William Shakespeare. Dels seus llibres, se n’han venut al voltant de dos mil milions d’exemplars en anglès i mil milions més en traduccions a unes tres-centes tres llengües. Christie va publicar més de vuitanta llibres, principalment del tipus d’habitació tancada i de problema, en la majoria de les quals intervenia algun dels seus personatges principals, Hercule Poirot i Miss Marple. Encara que li agradava variar en la forma establerta de les històries detectivesques, era escrupolosa a l’hora de jugar net amb el lector i no amagar-li cap tipus d’informació perquè pogués resoldre el misteri. Tot i que és coneguda, sobretot per les seves novel·les de misteri, en aquesta ocasió vam llegir-ne una obra de teatre amb motiu del Dia Mundial del Teatre, que és el 27 de març.
La trama de La ratera se situa a la mansió Monkswell, una pensió al mig del no-res, a prop de Londres. En Giles i la Mollie Ralston van de bòlit procurant tenir-ho tot a punt per als primers hostes. Acaben d’obrir la pensió i només volen que les primeres persones que acullen tinguin una estada plàcida. Però una nevada intensa deixa la mansió Monkswell incomunicada i la notícia que els dona el sergent Trotter no és gaire tranquil·litzadora: els hostes de la pensió es troben sota l’amenaça d’un assassí.
La primera part de la sessió la vam dedicar a parlar sobre la trama, els personatges i les sospites que teníem de cada un dels protagonistes a l’entorn de l’assassinat. També vam dedicar una estona a comentar els elements propis del teatre: els actes, les escenes, les acotacions, els diàlegs… Una de les particularitats del teatre és que no hi ha una veu de narrador, sinó acotacions entre parèntesis i en cursiva que ens serveixen per situar l’acció en el moment de ser interpretada. Cada detall i cada gest és descrit amb precisió per facilitar-ne la representació sobre l’escenari.
En el cas de La ratera, durant el primer acte se’ns van presentant els personatges i la situació: un assassinat. Al segon acte, l’acció s’alenteix fins a arribar a la resolució del conflicte. Aquest acte gira al voltant de l’evidència que l’assassí és dins la casa, ja que s’acaba de cometre un assassinat i hi ha la possibilitat que se’n produeixi un altre.
Un cop vam tenir clares les característiques del teatre i vam comentar el misteri de l’assassinat a la mansió Monkswell, vam passar a l’acció i vam participar en un càsting d’actors i actrius. Representa que la companyia de teatre #emblanats fa una crida per trobar intèrprets per representar La ratera. Per fer-ho, va convocar un càsting a Blanes on es podien presentar joves d’entre 12 i 16 anys. Per dur a terme l’activitat, a un dels lectors se li va assignar el paper de director/jurat amb l’objectiu d’avaluar les interpretacions dels candidats. El càsting consistia en dues fases:
- Interpretar una frase que a cada aspirant se li va assignar d’un personatge de l’obra. L’important era que la interpretés amb el to i l’emoció indicades (sorpresa, por, alegria, burla…).
- Mímica: cada concursant va treure un paper del sobre de mímica i va interpretar un dels elements o situació que apareixen a l’obra de La ratera (piano, esquís, cuina, hoste…).
La directora tenia la tasca de valorar cada interpretació amb un apte/a, no apte/a i en dubte. Com que en aquesta sessió vam ser pocs, no vam poder interpretar tots els papers, però l’experiència va ser molt divertida perquè ens va permetre posar-nos en el paper d’un actor/actriu!
Al final de tot, vam presentar el llibre que llegirem i comentarem a l’abril: Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carrol, un clàssic llegit i conegut arreu del món!
