El primer club de lectura juvenil del 2024 el vam dedicar a un llibre que tracta sobre els trastorns alimentaris. Es titula Menjant amb por, d’Elisabeth Karin Pavón Rymer-Rythén, un còmic que té com a protagonista l’Elisabeth, una adolescent amb inseguretats, pors i culpes que desenvolupa un trastorn en la conducta alimentària (TCA), i la Nore, el monstre imaginari que l’abdueix i la porta per aquest camí.
Al llarg de la sessió, vam parlar sobre el procés que segueix una persona que pateix un TCA, des que comença a presentar els primers símptomes i en pateix les conseqüències físiques, de salut i psicològiques fins a l’ingrés en un centre de rehabilitació i, finalment, la cura. Per fer-ho, vam seguir el camí de l’Elisabet, la protagonista del llibre, i vam parlar dels diferents personatges que hi apareixen: la Nore —el monstre—, la mare —que encarna la figura afectiva—, els metges que l’ajuden a recuperar-se, la terapeuta que l’ajuda a treballar l’autoestima, la por…
Per completar tots els aprenentatges emocionals que ens aporta el llibre, vam dur a terme dues dinàmiques per entendre què és l’autoestima i, a la vegada, la mirada que tenim sobre el físic dels altres.
La primera activitat es titula La regla dels cinc segons i ens va servir per treballar els comentaris que lliurament fem a altres persones sobre el seu físic o aparença. No podem opinar sobre el cos o l’aparença de les altres persones que ens n’hagin demanat l’opinió, ja que això pot afectar la seva autoestima. Quan parlem de la regla dels cinc segons ens referim al fet que només podem comentar sobre el cos o l’aparença d’algú altre quan cinc segons són suficients per poder canviar aquella característica. És a dir, podem dir a algú que té menjar a la dent perquè fàcilment ho podrà canviar en aquell mateix moment. En canvi, no podem dir que algú està gras perquè no es pot canviar de seguida. Per treballar aquesta dinàmica, vam repartir un paperet a cada participant. A cada paper hi havia un gomet, verd o vermell, i cada lector hi havia d’escriure una frase relacionada amb el físic o aparença d’algú. Si el gomet era verd, la frase havia de ser una característica que es pot canviar en cinc segons —van sortir exemples com “tens un moc al nas” o “portes la cremallera dels pantalons abaixada”—, si era vermell, havia de ser un tret que no es pot canviar en cinc segons —per exemple, “els pantalons que portes et queden malament”. Un cop reunides totes les frases, les vam llegir i valorar entre tots.
Tot seguit, vam posar en marxa la següent dinàmica. A la història de l’Elisabeth hi ha un iceberg que il·lustra molt bé el rerefons dels TCA, és a dir, el que es veu des de fora, que és el trastorn en si, i tot el que hi ha a sota: ansietat, por, inseguretat, traumes, autoexigència… conceptes que vam comentar un per un. Així doncs, vam crear l’iceberg de les virtuts per il·lustrar les qualitats positives de cadascun de nosaltres. A la cresta, cada participant hi va escriure una part del cos que li agrada. Al cos de l’iceberg que queda sota l’aigua del mar, els lectors hi van enganxar virtuts i qualitats positives que defineixen el seu caràcter i manera de ser. La idea era il·lustrar que a simple vista només veiem l’aparença d’una persona, el seu aspecte físic (cresta) però que dins seu hi ha un munt de qualitats positives.
Al final de la sessió, vam repartir una guia de lectura de còmics i vam fer el préstec de la propera lectura, que comentarem el 16 de febrer. Aquesta vegada ens haurem d’enfrontar amb una novel·la titulada Como una chispa, d’Elle McNicoll, una història sobre l’amistat, el coratge i la confiança en un mateix.
Fins aviat, #emblanats!
