Puntua aquest llibre?

Avui al Club de Lectura Juvenil hem comentat

“Els ulls se’m van tancar” de Patrick Bard

 

La història de la Maëlle, que als seus setze anys era una jove de caràcter ferm i una alumna aplicada, simpàtica, solidària… Però un dia la seva vida fa un gir i cada dia viu més abstreta per les xarxes socials, abandonant els estudis, l’esport i la seva vida social. De mica en mica tot el seu interès se centra en el conflicte que es viu a Orient Pròxim i pensa que la seva missió és fer la jihad i ajudar a qui considera els pitjors tractats. Finalment, la Maëlle es converteix en l’Ayat per unir-se al Daesh.

 

 

 

De totes les trobades d’aquest curs, potser, aquesta és la que més ens ha remogut.

És la primera vegada que llegim a l’autor francès Patrick Bard. Que va escriure aquest llibre després que l’any 2015 va perdre un amic en un atemptat i va conèixer la notícia que la filla d’una amiga seva havia marxat a Síria per unir-se a la gihad.


“De vegades em pregunto si no dec ser morta. Però no, soc ben viva, i el bebè que se’m belluga dins el ventre no para de recordar-m’ho. Soc viva i en Redouane és mort” i “No tornaré a ser la Maëlle. Soc una altra persona. Soc l’Ayat. Un nen soldat a qui han robat l’adolescència. Perquè el curs del temps no té tornada enrere. I hem de viure amb això”



Un relat construït fent servir diferents veus, la de la psicòloga que atén a la Maëlle, el testimoni de la mare, la germana, el d’una companya musulmana de l’escola… llenguatge senzill però amb tecnicismes religiosos. I amb un punt d’humor en algunes frases, que fan que aquesta lectura tan dura se’ns hagi fet una mica més amena.  

 

                             

 

Per acabar, una dinàmica de coneixement d’un mateix. Els últims minuts de la trobada els vam dedicar a escoltar-nos a nosaltres mateixos i mirar a dins nostra. Una cosa que a tots ens costa tant i que fem tan poc sovint. Els nostres joves van construir el seu propi Arbre de la vida, a partir de les seves vivències, emocions, sentiments… i la veritat, van sorgir arbres molt i molt diferents. Sabeu perquè? Perquè cadascú de nosaltres és únic!

 

Amb moltes ganes ens tornarem a trobar el mes vinent, a la Biblioteca, per celebrar el dia de la poesia. Amb una lectura de poesia urbana de l’autor Defreds “Recordar contrasenya”. Us esperem a tots i totes el proper 18 de març. No hi falteu!

 

Segueix-nos a:
Segueix-nos
Segueix-nos
Visit Us
Follow Me
Segueix-nos
Segueix-nos
Segueix-nos
CLJ: Els ulls se’m van tancar de Patrick Bard

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *