El cant espontani de la pluja em desperta. Sento una gèlida carícia que m’esgarrifa. En la freda foscor s’amaga un fil de llum intentant entrar per les petits escletxes de la finestra. I de cop, una frescor inunda l’estança, intento fer-me una idea d’on provenen aquests intrusos i en la penombra visualitzo la cortina dansant al ritme de la pluja. El suport de la finestra no deu haver aguantat la empenta salvatge del vent i la finestra rendida s’ha obert. I al obrir-se ha deixat anar el fort xiuxiueig del vent, la dansa ferotge de les fulles, la estrident batèria de les gotes de pluja contra el terra i la poderosa llum de la Lluna que inunda la estança… Uf! Quin ensurt m’he endut! Crec que això de llegir novel·les de misteri, m’afecta massa!! Sobretot, de l’Agatha Christie!! I això em fa venir a la memòria que…
Les novel·les més conegudes de la Agatha Christie van ser: “Diez Negritos”, “Asesinato en el Orient Express”, “Un cadàver en la biblioteca”, “El asesinato de Roger Ackroyd”, “Matar es fàcil” y el llibre d’avui “Peligro Inminente”.
Agatha Christie és d’aquelles escriptores que vulguis o no les recordaràs sempre. Recordaràs les seves trames misterioses, els seus mòbils inquietants, els seus personatges sospitosos
i sobretot els seus finals inesperats!! Ah, i és clar, mai oblidaràs el seu famós detectiu inigualable, intel·ligent, presumptuós i intolerant… HERCULES POIROT!!!
Bé no m’enrotllo més, i començo ja a descriure la novel·la més intrigant, misteriosa, terrorífica (en alguns moments) i inesperada, que hagueu vist mai!!
En aquest novel·la coneixerem al nostre estimat detectiu Hercules Poirot, que ens ajudarà a descobrir el fosc secret que amaga el llibre. Ah! i l’escriptora, és clar! Poirot i en Hastings (el seu acompanyant) coneixen durant les seves vacances a la senyoreta Buckley. És una bella jove que viu atemorida perquè segons explica algú l’amenaça de mort. La senyoreta Buckley espantada recorre a Poirot, perquè ho investigui. Al principi en Poirot no se la creu, però al veure un forat de bala en el barret de la senyoreta Buckley comença a canviar d’opinió. I re
cordeu que els finals de l’Agatha Christie són sempre inesperats!!!!
I ara unes frases, d’aquelles que caço al vol dels llibres:
“El mal mai queda sense càstig, senyor. Però el càstig a vegades és secret”.
“Sempre penso que la lleialtat és una virtut tant tediosa”.
Aquest fragment l’he robat d’aquesta novel·la, perquè penso que aquesta és l’estratègia que sempre utilitza l’Agatha Christie. Quan llegim sovint pensem que el menys sospitós és l’assassí, però a vegades és molt menys complicat i alhora molt més enrevessat.
“I vostè, estimat Hastings, proposa sempre a sospitar del menys indicat. Això es deu a que vostè llegeix masses novel·les policíaques; però en la vida real, de cada deu casos, en nou el verdader autor del delicte és també el més justament sospitós.”
I ara unes anècdotes:
* L’Agatha Christie era la filla menor d’un matrimoni britànic. De petita tenia un caràcter tímid i rebutjava a les seves nines per jugar amb els seus amics imaginaris. Això la va ajudar molt a la seva feina com a escriptora. En la Primera Guerra Mundial ella treballava com a voluntària en un hospital i un dia va decidir escriure una història policíaca. Aquesta història rebria el nom de “El misteriós cas de Styles”, com a protagonista, es clar, el famós detectiu Hercules Poirot i al principi ningú la va voler publicar.
*D’aquesta novel·la s’ha fet una pel·lícula que es va estrenar l’any 1980, i va tenir molt d’èxit!! La meva intriga ha pogut amb mi i aquest fi de setmana he mirat tota la pel·lícula sencera, us la recomano, segur que us agradarà!!
Us torno a repetir com a altres ressenyes us he confessat, que aquest llibre o altres de l’Agatha Christie, segur que els vostres avis i pares s’ha l’han llegit o el coneixen, i el podeu compartir amb ells!!
Una freda carícia em treu dels meus pensaments. Una poderosa llum m’il·lumina des del firmament, li confesso els meus foscos secrets i les meves gèlides pors. Amb una última mirada em diu adéu i s’amaga entre les estrelles, recordant-me els últims moments del llibre que acabem de viure, dels quals hem estat testimonis la freda mirada de la Lluna i jo.
