Ja es comencen a sentir els primers vents tardorencs. Ja es comencen a veure aquells núvols grans i grisos, que amenacen amb fer guerra. Ja es comencen a percebre els bells colors de la tardor, amagats entre les escletxes de l’estiu. Ja sento les rialles i els crits de guerra dels primers dies de curs. Veig els nervis i la decepció en els ulls dels nens i els professors. D’aquí poc ja veurem els arbres ben despentinats ,i els carrers plens de fulles seques. I és que encara que costi de creure, l’estiu ja se’n va i ara toca donar la benvinguda a l’estació dels vents del nord. La tardor.
Sarah Lark és l’autora de Una promesa en el fin del mundo. La esperada continuació de la trilogia del Núvol Blanc (En el país de la nube blanca, La canción de los maoríes i El grito de la tierra). També ha escrit la Trilogia del Kauri (Hacía los mares de la libertad, A la sombra del árbol kauri i Las lágrimas de la diosa maorí)), la Trilogia del Foc (La estación de las flores en llamas, El rumor de la caracola i La leyenda de la montaña de fuego). També ha escrit una saga que es diu La Saga del Caribe (La isla de las mil fuentes i Las olas del destino).
Una promesa en el fin del mundo comença un any abans de que acabés la Segona Guerra Mundial. Està dividida en quatre grans blocs més un epíleg. La trama es desenvolupa al llarg d’un període de dos anys . El moment històric és el de la conquesta de Polònia per part dels nazis.
Mentre els alemanys s’apropiaven de Polònia Occidental, quasi tota la població va ser deportada als camps de treball forçat de Sibèria. Allà gran part d’ells van morir. Helena i Luzyna són dos germanes poloneses que van tenir la sort de sobreviure en aquell gèlid infern, on les temperatures i les penúries no donaven treva. A Siberia ho van perdre tot i van tenir que enfrontar-se al món completament soles. Després però van tenir la sort de ser acollides posteriorment pel govern iranià i traslladades a un camp de refugiats a Teherán. El camp era ple de persones abatudes i desarrelades. Allà van millorar la seva qualitat de vida alimentant-se a diari i assistint a l’escola.
Les dues germanes són totalment diferents. La petita, Luzyna, és irresponsable, guapa, amb aires de grandesa i convençuda que algun dia el món es rendirà als seus peus. Helena, en canvi, és una jove dòcil i conformista, amb molt interès per la literatura i les llengües.
En el campament de Teheran són informades de que el govern de Nova Zelanda està disposat a acollir 700 nens i joves refugiats polonesos. Els volen acollir en un camp construït especialment per ells a Pahiatua, una petita localitat de l’Illa del Nord. Però abans tenen que complir una sèrie de condicions i respectar una limitació d’edat. Helena sobrepassa l’edat, però en canvi la seva germana no. Així doncs només Luzyna podrà anar-hi.
El dia de la partida Luzyna no fa acte de presència i Helena decideix suplantar-la i buscar un futur millor. Una nova oportunitat en un nou país on les dones poden assistir a la universitat i tenen dret a votar. Les il·lusions de la noia es frustraran perquè el seu viatge es converteix en un infern. A l’embarcació hi ha una persona que coneix la seva veritable identitat i l’amenaça amb denunciar-la a les autoritats. El sentiment de culpa enterboleix la felicitat , perquè tot i que ha assolit el seu objectiu, mai es perdonarà haver traït a la seva germana.
Per una altre banda tenim a James McKenzie. És un excel·lent pilot, que es troba en plena lluita contra els alemanys, fins que la seva família el reclama per intermediació del primer ministre de Nova Zelanda. Els camins dels dos protagonistes es trobaran i donaran un salt inesperat.
M’ha sorprès molt l’edició d’aquesta novel·la. Una promesa en el fin del mundo ha estat publicada en tapes dures. A l’edició meva les lletres són de gran dimensió, te menys pàgines de l’habitual i te alguna il·lustració a l’ interior. Per aquest motiu Sarah Lark no profunditza gaire en les descripcions dels paisatges i dels personatges com en alguns dels seus altres llibres. Com en els seus anteriors llibres Sarah Lark li dona un protagonisme absolut a les dones de caire valent. Són dones capaces de enfrontar-se a qualsevol situació. Prenen decisions que mai havien imaginat per aconseguir sortir endavant.
Una promesa en el fin del mundo és una novel·la on es combina ,a la perfecció, la realitat amb la ficció. En ella s’uneixen les històries d’amor i d’aventures. També hi trobem l’adaptació a una cultura diferent, l’assoliment d’un somni, la recerca de l’amor. Un còctel que la converteix en una recomanable lectura. Aquesta novel·la pertany al gènere del landscape, caracteritzat per històries en llocs exòtics i per ser una mescla de novel·la romàntica i històrica.
Sarah Lark hi introdueix pinzellades d’alguns esdeveniments que es van desenvolupar en els anteriors llibres, llibres de la Trilogia del Núvol Blanc.
I ara unes anècdotes:
• Sarah Lark és el pseudònim de Christiane Gohl (Alemania, 1958),. És una escriptora que en els últims anys ha aconseguit un gran èxit en el seu país d’origen.
• Va estudiar Educació i va treballar com a periodista i redactora publicitària. A més, durant molts anys va ser guia turística. Amb aquesta feina enseguida va sentir una gran admiració per Nova Zelanda. A Nova Zelanda és on es desenvolupen totes les seves novel·les.
• També ha escrit sota els noms de Ricarda Jordan i Elisabeth Rotenberg La popularitat li ha arribat amb les trilogies i sagues que firma amb el nom de Sarah Lark.
• En l’actualitat viu a Espanya, on dirigeix una petita granja de cavalls.
En resum, Una promesa en el fin del mundo es l’història d’una jove valenta que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial, aconseguint així emigrar a Nova Zelanda. És una novel·la on una traïció en el passat , va determinar i marcar profundament el futur de la protagonista principal. La lectura s’ha m’ha fet curta, ja que m’hauria agradat que la seva autor hagués profunditzat més en els personatges i en les relacions entre ells com en els seus llibre anteriors.
