Plou i vaig sola. És de nit i passejo, vaig sola.
Només el ressò de les meves passes trenca el silenci. De sobte el cruixit d’una fusta gastada de la passarel·la del port desperta les pors, vaig sola. Em paro i miro com les onades bressolen les barques ja dormides, vaig sola. És un suau balanceig. De lluny una campana m’avisa que es tard, molt tard.
Un crit llunyà, aterrador, extingeix els somnis i desvetlla els mes malsons… Vaig sola, no hi ha ningú o potser si…
El despertador sona més fort que mai, no sé per què, el meu cap explota en mil bocins com un mirall trencat. Ja és de dia. Obro un ull i el torno a tancar, em pesa. Vull seguir aquí, mirant el sostre sense pensar en res, però de sobte un flash del malson de cada nit em ve el cap.
Estic cansada, crec que llegeixo masses novel·les de misteri, sobretot d’en Carlos Ruiz Zafón. Agafo la llibreteta de notes i fullejo les últimes pàgines per començar la ressenya d’avui.
Carlos Ruiz Zafón és un autor català de novel·les de misteri. Escriu obres tant per adolescents com per adults . El seu primer llibre va ser publicat en el 1993 “El príncep de la boira”, que junt amb “El palau de mitjanit” i “Les llums de setembre”, formen la trilogia de la Boira (que per cert ja he començat). Després va venir “Marina” i en el 2001 va publicar la seva primera obra
per a adults “L’ombra del vent” . Els seus llibres han estat llegits per milions de persones arreu del món.
Per a mi “Marina” és un llibre indispensable. No és massa llarg i es llegeix ràpid. El misteri us atraparà des del primer moment i el final us emocionarà. Quan arribeu al final de ben segur el llibre se us haurà fet curt.
L’Oscar Drai es el protagonista de la novel·la i viu en un internat a la Barcelona de 1980. Després de les classes l’Oscar s’escapa pels carrers de Barcelona i en una d’aquestes escapades coneix a Marina. Junts compartiran l’aventura d’endinsar-se en el misteri més ben amagat de la ciutat de Barcelona.
Hi ha altres personatges, com en Germán que també us enamoraran.
No us vull explicar gaire més de l’argument perquè vull que us sorprengui, atrapi, sacsegi i rebregui sense miraments com m’ha fet a mi.
L’autor m’ha fet passar por, nervis, m’ha sorprès amb girs inesperats, m’ha emocionat. M’ha passejat per Barcelona de tal manera que la propera vegada que hi vagi em vull endur el llibre per descobrir els llocs que hi surten.
Dir-vos també que en un dels moments de més intriga del llibre he tingut que tancar-lo, perquè l’autor té la gran capacitat de posar-te tant dins de l’historia que estava ben espantada, però a la vegada no podia deixar de tenir el llibre entre les meves mans com si fos un tresor a dins del qual hi havia milions de secrets a punt de descobrir-se.
I ara unes quantes frases d’aquelles que robo dels llibres:
”Només recordem allò que mai va succeir”,
aquesta frase es repeteix vàries vegades en el llibre.
“Tots tenim secrets tancats amb pany i clau en l’àtic de l’ànima…”
“No es pot entendre res de la vida, fins que un no entén la mort”
“No creiem massa en els avançaments de la ciència. Al cap i a la fi quina classe de ciència es capaç de posar un home a la Lluna però incapaç de posar un tros de pa sobre la taula de cada esser humà?”
“Cadascun dels seus llibres era una porta a nous mons i a noves idees.”
“El temps fa amb al cos lo que l’estupidesa fa amb l’ànima. El podreix.”
“La naturalesa és com un nen que juga amb les nostres vides. Quan es cansa dels seus jocs espatllats, els abandona i els substitueix per altres. És la nostre responsabilitat recollir les peces i reconstruir-les”
“El nostre cos comença a destruir-se des de que neix. Som fràgils. Criatures passatgeres. Quant queda de nosaltres, son les nostres accions, el bé i el mal que fem a els nostres semblants.”
“Els problemes són com escarabats, si es treuen a la llum, s’espanten i se’n van.”
I ara unes anècdotes:
*Carlos Ruiz Zafón és l’escriptor espanyol més llegit arreu del món després de Cervantes. Els seus llibres ha estat traduïts en més de 50 llengües.
*De petit ajudava al seu pare a vendre assegurances per les cases de Barcelona. Això ha fet que ell es conegui molt bé Barcelona i no només els carrers sinó també la gent. Barcelona sovint és molt present als seus llibres
*Aquest proper 17 de novembre de 2016 es publicarà l’últim llibre que ha escrit “El Laberint dels Esperits”. Correspon a l’últim llibre de la saga “el Cementiri dels Llibres Oblidats” . Sovint penso quin garbuix de sensacions, nervis, angoixa, por i felicitat infinita, deu tenir un autor quan està a punt de sortir el seu últim llibre i milions de persones arreu el món l’estan esperant com un infant espera la nit de reis…
*Les seves obres ha rebut molts premis per tot el món.
*És un gran aficionat al cinema i fins i tot durant uns anys ha viscut a Hollywood, on ha treballat com a guionista de cinema.
Us animo a llegir l’obra de Carlos Ruiz Zafón, potser us agradarà o potser no, però us ben asseguro que la seva màgia alhora d’escriure no us deixarà indiferents . A vegades val la pena arriscar i tastar altres coses. He pujat al tren del misteri, us animo a pujar-hi si no us agrada podeu baixar a la propera estació, però ja haurem compartit l’àtic de l’ànima… : )
Trobareu més ressenyes de llibres clicant en els botons d’ aquí sota:
