El rellotge de la tauleta no calla. Fa estona que el sento, harmoniós, compassat i gairebé melòdic. Balla dins el meu cap, amb cada “tic”, amb cada “tac”. Passen 7 minuts de la mitjanit. Espero en silenci, nerviosa però tranquil·la, poruga però valenta i de sobte davant meu apareix la Veritat. Començo a escriure. “Set minuts després de la mitjana nit, Conor es desperta i es troba un monstre a la finestra. Però no és el monstre que ell esperava, el del malson que té quasi totes les nits des de que la seva mare va començar l’inacabable tractament. No, aquest monstre és alguna cosa diferent, antic. I vol lo més perillós de tot: la veritat”
Ma mare i jo vàrem compartir aquest llibre d’en Patrick Ness durant un cap de setmana , confesso que ens barallàvem i l’amagàvem per poder llegir-lo. És un conte però no és un conte, hi ha monstres però no fan por, sovint et sents perdut com en Conor, saps el que passarà, saps que farà mal, però us ben asseguro que no pots parar de llegir-lo. No pots.
En Patrick Ness és l’escriptor d’aquest llibre a partir d’una idea original de la Siobhan Dowd, autora anglo-irlandesa que va morir de càncer abans de poder acabar el llibre. Ella va deixar la idea i els personatges i amb això en Patrick confecciona un teixit d’emoció, por, valentia, imaginació, contradicció i d’amor a la vida.
El llibre també recull l’art de contar contes, a través de els històries que explica el monstre, “perquè les històries son criatures salvatges, molt salvatges. Quan les deixes anar qui sap els desastres que poden provocar.”
En Conor un nen de tretze anys s’enfronta a un canvi que li fa molta por. Terriblement sol, sense amics, amb un pare egoista, invisible per a tothom i amb una àvia que no li agrada, malgrat que els dos hauran d’aprendre que tenen una cosa en comú: l’amor per a la mateixa persona. Per superar-ho, en Conor necessita l’ajuda d’algú… Algú que l’ajudi a dir la Veritat, a perdonar-se i acceptar-ho…
I ara un munt de frases!! N’hi ha tantes que m’ha costat triar-les:
*”La teva vida no l’escrius amb paraules. L’escrius amb accions. El que penses no és important. L’únic important és el que fas”
*”Si dius sempre la veritat podràs enfrontar-te a tot el que vingui”.
*Hi ha coses pitjors que ser invisible, Conor ja no és invisible, ara tots el veuen. Però estava més lluny que mai”
*“No sempre hi ha un bo. No sempre hi ha un dolent. Quasi tot el món està en un punt intermedi.”
*La creença és la meitat de tota curació. La creença en la cura, la creença en el futur que ens espera.”
*”La teva ment crea mentides pietoses, però també coneix les veritats que fan mal, i que fan que les mentides siguin necessàries. I la teva ment et castigarà per creure en les dues coses.”
He trobat varies anècdotes:
*Aquest octubre s’estrena la pel·lícula que ha fet el director J.A.Bayona (director també de “Lo imposible”) sobre aquest llibre.
*El llibre ha emocionat a milions de persones arreu del món i es preveu que amb la pel·lícula encara arribi més lluny.
*EL llibre ha guanyat diversos premis des que va ser publicat i ha estat traduït en més de 20 llengües.
“-…I per què ens costa tant acceptar i dir la veritat?
-Perquè ens costa deixar marxar a la persona que estimes, perquè ens arrapem sempre a l’esperança, perquè això ens dóna forces i ens ajuda a seguir. Ens enganyem a nosaltres mateixos, ho sabem, però tant se val, hem d’aprendre que el final és el que menys importa. L’important és el camí compartit i quan arribi aquell moment acceptar-ho, perdonar-nos per deixar-la marxar, i seguir perquè aquella persona ja forma part de nosaltres…
-Per tant, si acceptem la veritat, malgrat faci mal, farem fóra als monstres dolents, serem més forts i podrem afrontar tot el que vingui.”
Això és el final de la conversa amb ma mare quan totes dues hem acabat el llibre i ens hem abraçat. Lliçó de vida parlant de mort.
Trobareu més ressenyes de llibres clicant en els botons d’ aquí sota:
