ME LLAMO EMMALINE
Y TENGO UN SECRETO
No voy a contárselo a nadie, ni a Benny, ni a Anna,
ni siquiera a la hermana Constance
Mi secreto se esconde en los espejos que reflejan las elegantes
habitaciones que antaño fueron el hogar de una princesa
hermosa y que hoy habitamos nosotros.
Pero a ti si te lo contaré;
hay caballos alados que viven en los espejos.
Diciembre de 1941. Los bombardeos alemanes asolan las ciudades de Inglaterra y muchos niños son evacuadosa a la campiña. Los más enfermos y trauumatizados son trasladados a hospitales especiales. Emmalina es una de esas niñas. Pero ella es diferente, ya que posee algo de lo que carecen los demás. Un secreto que le permitirá encontrar el color en un mundo gris porqué…
Solo la mirada de un niño puede
combatir la oscuridad.
OPINÓ PERSONAL
Aquesta novel·la està escrita per la autora de Naturaleza Salavaje, Megan Shephered. És una escriptora americana. La seva primera novel·la es titula “La filla del boig”. Es va publicar el 2013. Megan Shephered va treballar en el cos diplomàtic i es va unir als Cossos de la Pau, una agència federal independent de Estats Units.
Els fets passen l’any 1941, els bombardejos alemanys destrueixen les ciutats d’Anglaterra. Per protegir els nens els evacuen a llocs més segurs i els que estan molt malalts els traslladen a hospitals especials. Aquest es el cas de Emmaline.
Emmaline és la puresa, la tendresa i la innocència dins d’un marc tan terrible com pot ser la Segona Guerra Mundial. Es tracta d’una nena especial obligada a madurar abans del previst per conseqüències de la vida que li ha tocat viure. A causa dels bombardejos constants és evacuada i traslladada l’hospital Briar Hill. Allà Emmaline quedarà fascinada pels preciosos cavalls alats que només ella pot veure a través dels miralls. Els cavalls tindran un significat particular i únic a la vida de Emmaline.
“Un caballo asoma la cabeza por la esquina. Es casi por completo blanco: tiene largas cuerdas de crines blancas y sedosas, y un hocico suave y gris, y alas, unas alas blancas como la nieve, unas alas que son suaves, gigantes y reales.”
A més no només coneixem la seva història sinó la de molts més nens i nenes que viuen amb ella a Briar Hill durant el conflicte belga. Perquè en aquest cas l’autora ens ha volgut retratar la situació dels més petits i necessitats. És un escenari delicat i difícil des del punt de vista d’una nena innocent. Personalment m’ha semblat molt interessant, ja que no havia llegit res sobre la Segona Guerra Mundial i, concretamanet, els nens que van marxar del costat del seus parees per culpa de la guerra, Apropar-me per primera vegada a un personatge que ho viu m’ha impressionat perquè ho he viscut de molt aprop.
Encara que tota la rellevància i vitalitat d’aquesta història recauen sobre el personatge de Emmaline, també són molt importants els cavalls alats. Ells li enseneyen una gran lliçó i l’ajuden a tenir una visió molt peculiar del món en què viu.
I ara unes quantes frases caçades al vol:
“Se me da muy bien guardar secretos. Y este secreto – este caballo – es mi secreto. Algo solo para mi.”
“Si existen – replico –Solo que no en nuestro mundo. Viven en el otro mundo, en el que hay detrás de los espejos. Si miraras los verías.”
“Puede que el mundo del caballor alado sea siempre asi: hermoso y blanco, blando y frío. “
“Supongo que los caballos perciben muchas cosas de las personas.”
I ara unes anècdotes:
*Megan Shephered va crèixer a la llibreria de la seva familia a Carolina del Nord. Megan ara viu amb el seu marit a Asheville, Carolina del Nord.
*Les seves obres literàries s’inscriuen dins del gènere per joves adults, on ha publicat varies obres.
*Va estudiar diversos idiomes com francès, alemany i rus. Es va graduar a la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill. Ha viscut i ha treballat a Costa Rica, Senegal, Escòcia i Espanya.
*Aquest es el seus bloc on podreu trobar més informació sobre ella: http://meganshepherd.com/
En definitiva, El secreto de Emmaline és una lectura que fa reflexionar el lector, molt bonica, màgica, agredolça i entranyable. Per mi ha estat una lectura diferent i m’ha fascinat.
“He oido que los caballos son capaces de oler si una persona es buena o no. Imagino que la fragancia se asemeja a las flores, tal vez de lavanda o de salvia rusa, pero no de rosas, porque incluso los caballos saben que las rosas tienen espinas.”
