Biblioteca Jove – Biblioblanes:
Al Club de lectura Jove aquest mes hem comentat
El petit príncep d’ Antoine de Saint-Exupéry.
Després d’unes merescudes vacances d’estiu hem estrenat temporada molt contents ja què aquest curs hem ampliat el nombre de participants. Hem d’explicar que a part dels fidels nois i noies que ja venien l’any passat, s’han sumat els que es van diplomar el curs anterior del Club de lectura infantil, i altres que engrescats des dels instituts també s’han animat a pertanyer al Club de la Biblioteca.
Aquesta primera trobada ha estat multitudinària. Primer perquè hem crescut en nombre i després perquè hem volgut compartir aquesta sessió amb els nois i noies del Club infantil. Hem comentat “El petit príncep” d’ Antoine de Saint-Exupéry, aprofitant l’efemèride del 75 aniversari de la públicació d’aquesta novel·la (6 d’abril de 1943) apta per a tots els publics.
El comentari s’ha desenvolupat davant moltes emocions: conèixer gent nova, compartir inquietuts, comentar un llibre que es pot llegir des de diferents punts de vista. Per començar hem fet una ronda de presentació, però no de les típiques, no. Hem dit el nom i hem contestat de forma ràpida la pregunta que ens feia la conductora del club ( en aquesta ocasió la Verònica o la Montse): “Quin llibre et portaries a una illa deserta?”, “Quin llibre recomanaries al teu pitjor enemic?”, ” llegeixes al labavo?”, ” mires el final del llibre abans de començar?” …
Tot seguit hem fet el comentari del llibre mitjançant frases i il·lustracions. Hem fet parelles barrejant-nos amb els nois del Club infantil. Ha estat un intercanvi d’impresions molt enriquidor. I quan hem fet la posta en comú hi han hagut reflexions profundes sobre temes com l’amor, l’amistat, la mort, la infància i l’adultesa. Reflexions que s’havien de viure en directe perquè feien posar pell de gallina. És cert…
” Només s’hi veu bé amb el cor.
L’essencial és invisible als ulls.”
Aquestes són les frases que hem treballat:
- Et fas responsable per sempre d’allò que has domesticat
- No s’ha de valorar a les persones per allò que tenen sinò per alló que és.
- Et miraré de reüll i tu no diras res. La paraula és la font dels malentesos.
- Quan et deixes domesticar, corres el risc de plorar una mica.
- Els homes ocupen molt poc espai sobre la terra. Les persones grans, no les creeuran, segurament, doncs s’imaginen que ocupen molt espai.
- Totes les persones grans han començat essent nens. Però n’hi ha poques que se’n recordin.
-
Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.
- Caminant en linia recta no es pot arribar molt lluny.
- És una bojeria odiar a totes les roses només perquè una et va punxar. Renunciar a tots els teus somnis només perquè un d’ells no es va complir.
Biblioteca Comarcal de Blanes – Sala Jove
