La fotografia d’Sabrin El Mouri (Institut Sa Palomera) es va convertir en la guanyadora.
HI HA UN INICI I UN FINAL SI EL TEMPS ÉS INFINIT?
Avui us presento una imatge que, més enllà del que es veu, vol fer-nos reflexionar sobre una qüestió universal: l’existència d’un inici i un final en un món on el temps és infinit.
A primera vista, la fotografia mostra un paisatge dividit en dos: el dia i la nit, el sol i la lluna, la llum i la foscor. Aquesta divisió simbolitza el pas del temps, el cicle natural de la vida. Però si ens fixem bé, veurem que no hi ha una frontera real entre una cosa i l’altra. El dia es transforma en nit i la nit en dia en un procés que no té un principi clar ni un final definitiu.
Al centre, dibuixat a la sorra, trobem el símbol de l’infinit. Aquest element no és casual: representa la connexió constant entre els inicis i els finals, la idea que allò que acaba sempre dona pas a alguna cosa nova. Pensem-hi un moment: el que per a algú és l’inici d’un nou dia, per a una altra persona, en un altre lloc, és el final. Així doncs, podem parlar realment d’un inici i un final absoluts?
El missatge d’aquesta imatge és clar: vivim dins d’un cicle etern, on tot es transforma, res desapareix completament i el temps no es pot limitar a un punt de partida i un punt d’arribada. Ens han ensenyat a mesurar el temps, a dividir-lo, a classificar-lo, però la realitat és que el temps flueix sense límits.
Aquesta fotografia no només captura un paisatge, sinó una idea: el concepte que el temps no es pot atrapar, que allò que creiem que s’acaba en realitat només es transforma. Convido a cadascun de vosaltres a mirar-la amb aquesta perspectiva i a qüestionar-se si allò que considerem un final no és, en realitat, un nou començament.
Aquestes són la resta de fotografies i els seus finalistes:
