Aquest divendres hem comentat la primera lectura del Club de Lectura Juvenil #emblanats: Stardust, una novel·la d’un dels grans mestres de la literatura fantàstica, Neil Gaiman.
En aquesta primera sessió com a prescriptors de lectura hem parlat sobre tot el que implica una bona anàlisi literària, des de l’argument que tracta el llibre, passant per l’autor i les seves referències, el context i, finalment, la nostra opinió sobre la novel·la.
En general, hem coincidit que es tracta d’una història de fades i fantasia amb una ambientació molt encertada, amb un punt de suspens però també amb un llenguatge complex i alguns embolics que han costat de desxifrar, ja que a vegades se’ns ha fet difícil situar-nos a la història. Hi ha molts personatges i molts fronts oberts i, per tant, és un llibre que s’ha de llegir amb els cinc sentits si no ens en volem perdre detall.
Stardust és una novel·la que s’inscriu perfectament al gènere fantàstic amb uns tocs d’aventura. Ens ha semblat de ritme més aviat pausat, sense grans trames frenètiques, i això ha agradat a alguns dels lectors i, en canvi, no ha entusiasmat a d’altres. El més important, però, és que ens ha permès debatre sobre un piló de temes: la immortalitat (us agradaria viure eternament?), el rebuig a la vellesa i el pas del temps, l’obsessió per la bellesa, l’amor (hi ha un amor per sempre o pot anar fluint i canviant amb els anys?), la recerca de la pròpia identitat… I també hem parlat sobre al seva adaptació al cinema.
Pel que fa als referents literaris de Neil Gaiman, hem sabut que Tolkien i Ursula K. LeGuin són alguns dels escriptors que l’han inspirat quant als elements fantàstics i Edgar Allan Poe més aviat per les temàtiques de suspens.
Tot plegat ens ha portat a parlar sobre altres llibres que ens han fet pensar en Stardust i començar a omplir el racó de Prescripció Lectora de la Sala Jove amb recomanacions de llibres similars a aquest que ens poden agradar: les novel·les de Laura Gallego, El castell ambulant o Momo.
Abans d’acabar la sessió, hem introduït el proper llibre, ben diferent d’aquest, ja que es tracta d’una novel·la realista: El mur que ens separa, de Dan Smith.
Fins al mes vinent, #emblanats!
