La primera sessió del Club de Lectura Juvenil #emblanats la vam dedicar a I diumenge, meteorit, d’Albert Pijuan, l’obra guanyadora del Premi Llibreter Infantil i Juvenil d’aquest any.
Vam començar el debat sobre la lectura amb un plantejament de l’argument, els personatges i la trama. També vam conèixer alguns detalls de la biografia de l’autor, cosa que ens va permetre familiaritzar-nos amb els elements autobiogràfics, pinzellades de la vida dels autors que ens trobem a les històries que llegim. Tot seguit, vam posar sobre la taula el gènere del llibre: tothom va estar d’acord que es tracta d’una novel·la de ciència-ficció, per l’exploració de les possibilitats imaginades de la ciència, la tecnologia, la societat i la vida del futur. Tot i que també hi detectem alguns elements propis del gènere d’aventures — successió de peripècies, perills i reptes als quals s’enfronten els personatges— i algun toc de fantasia (en menor mesura). Vam aprofitar el moment per repartir la guia de lectura de ciència-ficció (descarrega-te-la) i conèixer llibres del fons de la biblioteca.
I de seguida vam passar a l’acció i ens vam enfrontar a dues dinàmiques de reflexió sobre temes que tracta el llibre!
Primer de tot, vam conversar sobre el coneixement d’un mateix. Quan el protagonista s’assabenta que el món s’acaba, comença a replantejar-se moltes coses. Cal caigui un meteorit per parar-nos a pensar què volem fer abans de morir? Aquesta qüestió ens va fer obrir un debat sobre la importància del carpe diem, un concepte llatí (nou per als nostres lectors) que significa “viure al màxim i exprimir cada moment”. Per reflexionar-hi, vam idear l’Operació Carpe Diem —una picada d’ullet a l’Operació Petanca Calafulenca de la novel·la— i vam escriure una carta anònima al nostre jo del futur sobre quins somnis voldríem complir abans no acabi el curs per l’impacte d’un meteorit. Vam desar les cartes amb l’objectiu de llegir-les a l’última sessió del club de lectura i comprovar si hem fet realitat els nostres desitjos.
Per acabar, vam parlar sobre l’impacte de l’ésser humà a la Terra. Teníem clar que l’arribada del meteorit suposaria l’extinció de la vida sobre la Terra, però… i si l’ésser humà mateix també suposa un perill semblant? Ens va dividir en dos grups: per una banda, un equip va defensar l’ésser humà i va donar cinc motius per mantenir la Terra viva i evitar l’impacte del meteorit. I, per l’altra, l’equip dels retrurkians —els extraterrestres de la novel·la— va pensar cinc motius pels quals no salvarien el món de l’impacte d’un meteorit. La idea era crear un debat sobre l’impacte ambiental i social de les persones al planeta Terra i valorar què fem bé i malament per mantenir-lo o no en vida. Al final de la reflexió, un grup va valorar l’altre sobre els motius de la destrucció o el salvament del planeta amb un baròmetre de cinc meteorits o violins de colors de menys a més convincent (vermell, taronja, groc, verd clar i verd fosc).
Per completar l’activitat, vam puntuar la novel·la: a cada sessió penjarem la coberta de la lectura al vidre de la Sala Jove i li posarem una puntuació de l’1 (no ens ha agradat gens) al 5 (ens ha encantat). En aquest cas, hi va haver opinions de tot i ens va costar una mica arribar a un consens sobre la valoració final, ja que o havia agradat força o gens. Finalment, vam decidir donar-li tres dels cinc meteorits del baròmetre.
Abans de marxar, vam repartir la propera novel·la que comentarem: La taca, de Laia Asso, una novel·la escrita amb perspectiva de gènere amb l’objectiu de debatre i reflexionar sobre la situació de vulnerabilitat de les dones al llarg de la història. D’aquesta manera commemorarem el 25 N, Dia de l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
