Biblioteca Jove – Biblioblanes:
Al Club de lectura Jove aquest mes hem comentat
Herba negra de Salvador Macip i Ricard Luis Garzón.
El Club de Lectura jove ens hem reunit aquest dijous per comentar “Herba negra” de Salvador Macip i Ricard Luis Garzón. Un thriller amb tocs de ciència ficció que ha guanyat el 31è premi de Literatura Juvenil Ramon Muntaner. Herba Negra narra les aventures d’un grup de joves que descobreixen una organització secreta que pretén acabar amb la civilització a partir d’una nova espècie de planta. Una novel.la on res és el que sembla i on els protagonistes ens ensenyaran a estimar el món en el que vivim.
Durant la trobada hem compartit opinions, hem remarcat aspectes interessants del relat i sobretot hem passat una bona estona junts. Com és habitual, hem finalitzat la trobada amb dues dinàmiques de grup: A la primera, hem parlat sobre el significat del títol de l’obra “Herba negra”, a la segona hem inventat nous títols a partir d’un joc de daus Story Cubes. Entre tots hem creat una història molt divertida, rocambolesca, on tothom ha aportat una mica de sí mateix. Aquest ha estat el resultat:
|
Un dia en Pol va trobar un iman al bosc i quan va arribar a casa va descobrir que tots els coberts de metall se li enganxaven. Per sort, per sopar hi havia sopa i no se li va clavar cap ganivet. Estava molt trist i no sabia que fer. Va decidir sortir de casa i anar a la ferreteria. Quan obrir la porta va veure un home amb un martell a la mà. De sobte, el martell va sortir volant fins al cap d’en Pol i li va fer un trau. En veure tota la sang que rajava es va quedar adormit. Va somiar que sortien tortugues per sota de les prestatgeries i envaïen l’edifici. Tot es tornava de color verd.. De sobte, en Pol es va despertar a l’hospital i va trucar als seus amics per explicar-los el seu somni , ja que tenia el pressentiment de que es podia fer realitat. Al mirar per la finestra es va adonar que es trobava a Egipte, hi havia piràmides per tot arreu i els llits eren sarcòfags de Tutankamón. Van aparèixer mòmies en el concurs de cuina que feien a la tele i justament estaven cuinant sopa. En Pol va recordar la sopa de casa que li havia fet la seva iaia i es va posar a plorar. Per sort aquella nit hi havia lluna plena i les mòmies van portar en Pol a casa seva. Des de llavors, cada nit quan mirem a la lluna podem veure en Pol menjant sopa. FIN. |
