Acabarem l’any llegint aquesta obra que ens explica la història de Harry Haller, un home desenganyat que no arriba a integrar-se en una societat que no se li assembla gens. L’home es defineix així com un llop de l’estepa, animal solitari, extraviat en un món que li sembla incomprensible. La seva trobada amb diversos personatges li permetrà afrontar la seva desil·lusió, especialment gràcies a un “viatge” iniciàtic que li permetrà descobrir diferents aspectes de la seva personalitat.
La novel·la es va publicar el 1928 i va sorgir com a conseqüència d’una crisi emocional i psicològica de l’autor, que va patir una depressió després de separar-se de Ruth Wenger, la seva segona esposa. En aquesta època, l’escriptor patia moltes dificultats per a relacionar-se amb la gent i buscava l’aïllament per a superar la seva inseguretat i el patiment que li produïa el contacte amb el món exterior. El llop estepari recrea aquest estat, incloent fantasies suïcides i una agressiva misantropia. La novel·la es va interpretar com el diari d’una rebeldia que enaltia l’individu davant de la massa, gregària i estúpida. Molts lectors es van indentificar amb la figura del “llop estepari”, un disident existencial que defensava ferotgement la seva independència i el seu dret a ser diferent, sense entendre el veritable sentit de l’obra. Hesse, que va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1946, no concep la soledat del protagonista com un desafiament o un gest de llibertat, sinó com un fracàs: la seva incapacitat d’estimar i ser estimat el redueix a un ascetisme improductiu, on el jo rebutja qualsevol unió o responsabilitat vers els altres.
Esperem que gaudiu del llibre!
