David Grossman (Jerusalem, 1954) és un dels autors més importants de la literatura israeliana i un actiu pacifista que treballa pel diàleg entre israelians i palestins tot i la mort del seu fill, que va morir abatut durant una ofensiva d’Israel al Líban. Ha rebut premis arreu del món, com el de la Pau dels Llibreters Alemanys o el Médicis, i és un dels candidats al Premi Nobel. Com expliquen al diari La República:
Grossman traspassa en aquesta intensa i emotiva novel·la les fronteres físiques d’Israel per a traslladar-nos a l’antiga Iugoslàvia de Tito a través de la història de la Vera i la seva família i com aquells fets del passat han condicionat les vides no només de la mateixa Vera, la Nina i la Guili (avia, filla i neta), sinó també de tot el seu entorn.
El passat, que sempre és allà retorna en motiu del norantè aniversari de la Vera, quan es troba tota la família, carregada amb les seves motxilles de renúncies, decepcions, incomprensions i vides profundament ferides. Es retroben la Vera, que va abandonar la seva filla, i la Nina que també va abandonar la Guili i el passat es torna a fer present i pren el protagonisme del relat. La Nina vol que la seva mare li expliqui què va passar a Iugoslàvia durant la primera part de la seva vida, i perquè la va abandonar als sis anys, i la família empren un viatge al lloc que va marcar el futur de les tres dones.
Per a escriure aquest història David Grossman es va inspirar en la vida real d’Eva Panic. “Vaig rebre una trucada telefònica, es va presentar i em va començar a explicar la seva vida”, diu Grossman. Quan el seu marit va morir en un interrogatori de Tito, li van demanar que declarés que era un traïdor. Ella s’hi va negar i va ser internada al camp de Goli Otok, on acabarien morint més de 5000 persones. “Va escollir ser lleial al seu marit, però va trair la seva filla, que es va quedar sense pare ni mare”.
Grossman tracta d’entendre com es va sentir en aquell dilema moral, què la va portar, de fet, a trair la seva filla. “No puc dir que fora el correcte, però sí que va actuar en una època en què els símbols, les ideologies, eren molt importants per les persones”. Reconeix que Eva “manté la seva dignitat com a ésser humà, no va trair ni es va trair a si mateixa”. Pel tracte que van tenir, quan li explicava la seva història, era “sòlida com una roca. No es volia vendre a cap preu”.
A més, comptarem amb la presència de la traductora del llibre, la Roser Lluch i Oms, escriptora i una de les principals traductores de l’hebreu al català i al castellà.
Per a complementar aquesta lectura hem preparat un díptic relacionat amb la visita que rebrem i amb el Dia Internacional de les Dones.
Gaudiu de la lectura!
