Properament parlarem d’aquesta novel·la que ha estat un dels debuts literaris europeus més important dels últims anys. En ella, Tibuleac, explica l’últim estiu que passa Aleksy amb la seva mare, malalta de càncer, i detalla totes les emocions que el van sacsejar durant aquell estiu en un poblet francés: la rancúnia, la tristesa, la ràbia, etc.
Aquesta obra és el relat d’un estiu de reconciliació, de tres mesos en els que mare i fill per fi abaixen les armes, incitats per l’arribada d’allò inevitable i per la necessitat de fer les paus entre si i amb ells mateixos. Plena d’emoció i de cruesa, Tibuleac mostra una intensa força narrativa en aquest testimoni brutal que uneix ressentiment, impotència i la fragilitat de les relacions materno-filials. Una poderosa novel·la que entrelliga la vida i la mort en un crit a l’amor i al perdó.
En aquest enllaç, podeu trobar una entrevista molt interessant amb l’autora que parla sobre la novel·la i sobre el fet d’escriure.
Per acompanyar la lectura, us hem preparat un díptic sobre les relacions maternes i paternes a la literatura. Cliqueu aquí per llegir-lo.
Esperem que gaudiu de la lectura!
