El club de lectura infantil no para i aquest passat divendres ens vàrem trobar de nou.
Va ser una trobada on els participants eren els protagonistes, doncs havien inventat una història i aquest dia la van posar amb comú amb la resta.
Quin munt d’històries més divertides i originals que vam escoltar!
Aquí us en deixo un parell… i és que són fantàstiques!!!
Hi havia una vegada una nena que tenia la pitjor sort del món, tot li sortia malament: quan només hi havia una rajola molt poc aixecada i tothom l’evitava involuntàriament, ella sempre s’hi entrebancava i per súmmum, sempre que li passava tenia les mans ocupades, i per tant es queia de morros; quan hi havia una llufa d’un gos, era sempre ella qui s’hi topava; sempre que agafava un bolígraf, era el que se l’hi havia acabat la tinta; si agafava un llapis, li trencava la punta tot just posar-lo en contacte amb el paper… en resum: no hi havia res que li sortís bé. Els seus pares estaven desesperats: “Què farem amb la nostra filla,” deia la mare “que tot li surt malament?!”. El pare li responia “no ho sé, però trobarem la solució”.
I així va ser: un dia va arribar un savi al poble, que es deia que tenia remei per a tot. La família, però, no es fiava de ningú, i no el va anar a buscar. Però a mesura que passava el temps, es van adonar que tothom que anava a visitar al savi, en sortia ben content, i en canvi, la nena cada vegada anava a pitjor, fins al punt que fins i tot li picava la única formiga vermella d’entre els mils milions de negres que hi havia en el cau. Els seus pares buscaven maneres de proporcionar-li bona sort, però ni hi havia manera. El amics els hi deien que anessin a veure al savi del poble, que solucionaria la mala sort de la nena, però ells no feien cas. Al final, desesperats per la mala sort de la seva filla, van demanar a on es trobava el savi, però ningú els hi va saber dir, ja que aquest estava amagat i només apareixia quan es confiava plenament en ell. Però com ja sabeu, els pares no confiaven en ningú, així que no el van saber trobar quan el van anar a buscar per tot els llocs possibles.
Mentre els pares anaven a buscar al savi, la nena va anar a jugar al garatge, sense ganes sabent que es tornaria a torçar el canell o es trencaria la meitat dels queixals. Però aquell dia va ser diferent: en arribar a la porta i encendre el llum, va pensar que ella sí que confiava en el savi, i que el volia trobar tant sí com no perquè l’ajudés. I aquell gest va ser el que va fer aparèixer el savi, que en realitat tant sols era la seva confiança de que per fi tindria una mica de sort. I és el que va passar: va poder jugar a futbol sense que la pilota al rebotar contra la paret li donés un cop a la cara; al pujar les escales per anar a al cuina a berenar, no es va entrebancar amb cap escaló, i per tant no va anar escales avall, com li passava sempre; quan va pujar a una cadira per agafar galetes, no es va caure d’aquesta; i quan va anar a abraçar al seus pares quan van arribar, no els hi va fer cap cop.
Per fi va poder ser feliç!!
Aquest conte demostra que tenir confiança en si mateix et pot canviar al vida, perquè veus el món amb millor ulls.
Júlia Vilanó
Hi havia vegada un cavaller que es deia SANT JORDI.
Vivia en un bosc ,sol, trist i avorrit en una petita caseta.
Molt a prop d’aquest bosc, hi havia un petit poble al que un dia van arribar unes noticies que deien que alguna cosa dolenta s’acostava al poble.
I va resultar ser un drac que es deia CORONA VIRUS i enlloc d’escopir foc, escopia virus.
La gent del poble es va tancar amb pany i clau a les seves cases… PAM, PAM, PAM… s’escoltaven els cops de porta per tot arreu….
El cavaller va assabentar del que passava al poble i es va plantar allà davant i li va clavar la espassa ben esmolada a la panxa, i el va vèncer.
Tots els habitants del poble es van posar molt contents i varen fer una festa en honor al cavaller Sant Jordi.
Biel Martin
Com veieu va ser una trobada ben entretinguda i creativa… doncs a partir de les històries, entre tots buscàvem quin títol li podíem posar. Van sortir títols ben originals!!!
Només em queda convidar-vos a tots a que participeu de les trobades que fem cada divendres a les 17.30h. Animeu-vos!!!
