Nova trobada del club infantil amb una lectura amb un argument molt i molt interessant.
Alguna vegada us heu sentit petits, com si no us veiessin. Us ha semblat que ningú us escolta o que ningú es preocupa per vosaltres? Doncs això és el que li passa a en Tristany i avui hem descobert que a molts de nosaltres.
Perquè sentir-se petit no només els passa als nens, els adults també ens sentim així tot sovint.
Aquesta lectura ens ha permès parlar de les il·lustracions, en blanc i negra, que acompanyen el text. Unes il·lustracions que, tot i no agradar massa, ens expliquen la història de forma clara i entenedora.
Fins hi tot hem tingut temps per fer una dinàmica on, entre tots, hem ordenat les il·lustracions segons l’ordre de la història. I sabeu que? Ho han fet de luxe!!! Si és que aquest any els petits-grans lectors venen trepitjant fort i amb moltes ganes de compartir moments i fer volar lectures.
Però no només ens hem quedat aquí, també s’han adonat dels estereotips que surten en el conte. Doncs en aquest llibre, editat per primera vegada el 1976, la dona te el seu lloc a casa i l’home, treballador, espera trobar el sopar a taula quan arriba a casa. Tal com l’època marcava, el masclisme està present en la història. Fet que no ha agradat gens als participants al club. Alguna cosa s’està fent bé quan ells veuen tant clar que això no ha de ser així.
Com veieu, la hora de trobada ha donat per molt i ja tinc ganes de veure que em tenen preparat per la propera. Perquè si una cosa tinc clara, és que aquests petits-grans lectors, m’ensenyen molt més a mi del que jo els ensenyo a ells.
I el proper mes…
