ELS TRES
BANDITS
Tomi Ungerer
Hem encetat el curs amb la lectura d’un àlbum il·lustrat antic de l’any 1961 i que l’editorial Kalandraka va recuperar l’any 2008. Considerat una obra mestre d’aquest il·lustrador irlandès d’origen alsacià.
Amb els tres bandits, Ungerer va guanyar el Premi Hans Christian Andersen l’any 1998 i està considerada una petita joia que petits i grans no es poden perdre.
Ho té tot: una història que captiva; ingredients com els d’abans (mals que assetgen en la foscor, tresors, personatges indefensos, …); un llenguatge ric però concís, que diu el just per ubicar-nos; i unes il·lustracions magistrals, que aconsegueixen crear l’ambient necessari en cada moment.
“Hi havia una vegada tres bandits ferotges vestits amb capa negra i barret negre. El primer duia un trabuc. El segon, una bossa plena de pebre. El tercer, una enorme destral vermella.
Tenien una peculiar tècnica per emboscar carruatges en plena nit: el primer bandit tirava pebre a la boca dels cavalls per parar-los, el segon destrossava les rodes dels carruatges a cops de destral i el tercer amenaçava els passatgers amb el seu trabuc.
Tenien baguls i arquetes plenes d’or i altres tresors, que amagaven en una casa al cim d’una muntanya.
Una nit molt fosca van assaltar un carruatge, però aquest només portava una nena òrfena, Úrsula. La nena, quan en veure’ls, no va tenir por, sinó tot el contrari. Es va posar molt contenta. Els tres bandits, com no van trobar res més en el carruatge, se la van endur a casa seva. Al matí següent, la nena va trobar tots els tresors dels tres bandits i els va preguntar: “Què fareu de tot això?”.
Aquesta innocent pregunta va trasbalsar els bandits, que mai havien pensat en això. Ara es veien obligats a reflexionar sobre el que eren, el que feien i el que volien.”
La història ha captivat als menuts. Els tres bandits, malvats i les seves malifetes han creat un clima de por i tensió. Escoltaven embadalits, fins que al final la història fa un gir que els va fer somriure alleujats, a ells i als pares.
Varem passar de la por a la tendresa. Hem parlat del què està bé i el què està malament, de la bondat i de la generositat, dels nens abandonats i de l’adopció.
El que sí que queda clar és que les aparences a vegades enganyen, que hem de deslliurar-nos dels prejudicis i que l’amor no té límits de cap mena…..
Ens ho hem passat súper bé!!!!!
Fins la propera!!!
By Isabel Brunet
