ELS PERSEGUIDORS

DE PARAULES

Carles Sala i Vila

La trobada d’aquest mes de març ha estat un èxit de participació i la lectura també va agradar molt. Tot i que com sempre, hi ha a qui no li va acabar de convencer.

Els perseguidors de paraules ens endinsa en un món on tot gira al voltant de les mateixes paraules i de tot el que te a veure amb elles. Així hem pogut parlar dels diferents tipus de mots i de tot el que es pot arribar a escriure amb ells.

I per acabar la trobada no podia faltar, un clàssic del Club de Lectura, el joc dels daus. On entre tots hem construït una història ben estrambòtica i original:

Hi havia una vegada un llamp de color groc que anava caminant per el carrer i es va trobar a un escarabat negra i van xocar. Es van dir hola però no es van agradar i el llamp li va llençar un llampec. L’escarabat va caure en una font, es va ofegar i va morir. I el llamp va marxar cap a casa seva. Quan el llamp va obrir la porta es va trobar el fantasma de l’escarabat darrera la porta i li va dir:

• Et juro que em venjaré!

L’escarabat li va donar una poma al llamp i aquest es va escanyar. Després va morir i els fills del llamp van voler venjar-lo.

Per venjar-se van enviar una carta a la policia d’aquell món i li van dir:

• Hola policia, un fantasma a entrat a casa nostra i ha matat al nostre pare amb una poma.

Després el policia va enviar una ovella antifantasmes a casa seva per desintegrar l’escarabat, però sense voler els va desintegrar als dos.

Els fills llampecs van criar a l’exèrcit d’abelles que van integrar de nou al llamp, i sense voler a l’escarabat.

En aquell moment les abelles van tenir una idea brillant. Van decidir enterrar els fantasmes al cementiri. Però al cementiri es van trobar un problema… va venir Hansuke amb una destral 3000 i va agafar l’escarabat i …..