{"id":10651,"date":"2025-04-27T19:11:00","date_gmt":"2025-04-27T18:11:00","guid":{"rendered":"https:\/\/biblioteca.blanes.cat\/salajove\/?p=10651"},"modified":"2026-04-27T19:30:27","modified_gmt":"2026-04-27T18:30:27","slug":"fes-me-pensar-2025","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/biblioteca.blanes.cat\/salajove\/2025\/04\/27\/fes-me-pensar-2025\/","title":{"rendered":"Fes-me pensar – 2025"},"content":{"rendered":"\n

La fotografia d\u2019Sabrin El Mouri <\/strong>(Institut Sa Palomera) es va convertir en la guanyadora<\/strong>.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

HI HA UN INICI I UN FINAL SI EL TEMPS \u00c9S INFINIT?<\/strong><\/p>\n

Avui us presento una imatge que, m\u00e9s enll\u00e0 del que es veu, vol fer-nos reflexionar sobre una q\u00fcesti\u00f3 universal: l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un inici i un final en un m\u00f3n on el temps \u00e9s infinit.<\/span><\/p>\n

A primera vista, la fotografia mostra un paisatge dividit en dos: el dia i la nit, el sol i la lluna, la llum i la foscor. Aquesta divisi\u00f3 simbolitza el pas del temps, el cicle natural de la vida. Per\u00f2 si ens fixem b\u00e9, veurem que no hi ha una frontera real entre una cosa i l\u2019altra. El dia es transforma en nit i la nit en dia en un proc\u00e9s que no t\u00e9 un principi clar ni un final definitiu.

Al centre, dibuixat a la sorra, trobem el s\u00edmbol de l\u2019infinit. Aquest element no \u00e9s casual: representa la connexi\u00f3 constant entre els inicis i els finals, la idea que all\u00f2 que acaba sempre dona pas a alguna cosa nova. Pensem-hi un moment: el que per a alg\u00fa \u00e9s l\u2019inici d\u2019un nou dia, per a una altra persona, en un altre lloc, \u00e9s el final. Aix\u00ed doncs, podem parlar realment d\u2019un inici i un final absoluts?

El missatge d\u2019aquesta imatge \u00e9s clar: vivim dins d\u2019un cicle etern, on tot es transforma, res desapareix completament i el temps no es pot limitar a un punt de partida i un punt d\u2019arribada. Ens han ensenyat a mesurar el temps, a dividir-lo, a classificar-lo, per\u00f2 la realitat \u00e9s que el temps flueix sense l\u00edmits.

Aquesta fotografia no nom\u00e9s captura un paisatge, sin\u00f3 una idea: el concepte que el temps no es pot atrapar, que all\u00f2 que creiem que s\u2019acaba en realitat nom\u00e9s es transforma. Convido a cadascun de vosaltres a mirar-la amb aquesta perspectiva i a q\u00fcestionar-se si all\u00f2 que considerem un final no \u00e9s, en realitat, un nou comen\u00e7ament.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Aquestes s\u00f3n la resta de fotografies i els seus finalistes:<\/strong><\/p>\n