Aquest llibre m\u2019ha encantat. \u00c9s una novel\u00b7la hist\u00f2rica,basada en fets reals, on l\u2019autora tracta els personatges, fent-ne ficci\u00f3, per\u00f2 la sensaci\u00f3 en llegir-lo no \u00e9s de ficci\u00f3 sin\u00f3 de realitat.<\/p>\n\n\n\n
Se situa a Par\u00eds, entre 1917 i 1936, i va passant pels esdeveniments hist\u00f2rics mundials, com la guerra, el sufragi femen\u00ed, etc.<\/p>\n\n\n\n
Subjectivament<\/em>, em vaig enamorar d\u2019aquesta novel\u00b7la i la vaig llegir amb molt de plaer.<\/p>\n\n\n\n Objectivament<\/em>, hi vaig trobar massa ingredients \u00abper enamorar a les persones com jo\u00bb. Com si l\u2019autora hagu\u00e9s volgut atrapar-me a mi, com a mit\u00f2mana dels llibres, i a les persones com jo.<\/p>\n\n\n\n Com si hagu\u00e9s estat cuinant una recepta de pastisseria, on, si els ingredients estan ben calculats i mil\u00b7limetrats, no hi ha opci\u00f3 que res surti malament. En soc ben conscient.<\/p>\n\n\n\n Malgrat aquesta ambival\u00e8ncia, m\u2019ho vaig passar tan b\u00e9 llegint-lo, com quan vaig veure aquella pel\u00b7l\u00edcula de Woody Allen: \u00abMidnight in Paris\u00bb, on vaig sentir el mateix (que m\u2019estaven \u00abcomprant\u00bb amb el caramel dels meus mites, per\u00f2 que jo em deixava comprar de bon grat). Per aix\u00f2 el vaig recomanar.<\/p>\n\n\n\n Tornant al llibre:<\/p>\n\n\n\n La protagonista \u00e9s la Sylvia Beach, americana, per\u00f2 se\u2019n va a viure a Par\u00eds. All\u00e0 es quedar\u00e0 tota la seva vida i comen\u00e7ar\u00e0 l\u2019 aventura d\u2019obrir la Shakespeare and Company, una llibreria, que, tot i que no \u00e9s a la mateixa ubicaci\u00f3, es pot visitar i exerceix una fascinaci\u00f3 mit\u00f2mana en els amants dels llibres,com jo mateixa, que quan vaig a Par\u00eds, visito la llibreria, convertida, ja des de fa temps, en un dels objectius tur\u00edstics per excel\u00b7l\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n S\u00ed,s\u00ed: soc conscient de tot aix\u00f2, per\u00f2 jo hi vaig. Cada vegada. Tot i sabent que la llibreria actual no \u00e9s l\u2019original.<\/p>\n\n\n\n Sylvia Beach s\u2019enamora d\u2019Adrienne Monnier, la propiet\u00e0ria de la llibreria \u00abLa maison des amis des livres\u00bb i comen\u00e7a una vida d\u2019intel\u00b7lectualitat, molt atractiva, on un dels seus objectius ser\u00e0 la publicaci\u00f3 de l\u2019Ulisses, de James Joyce. Aquest fet va fer que sempre estigu\u00e9s envoltada d\u2019intel\u00b7lectuals, uns m\u00e9s amables que altres, que l\u2019autora ens presenta com ella creu que eren, o com vol que els lectors creguem que eren<\/em>, amb gran domini de la ploma.<\/p>\n\n\n\n Potser una mica massa ensucrat, tot plegat, per\u00f2, com he dit, ho accepto de bon grat, perqu\u00e8 en soc conscient i em deixo arrossegar pel sucre i me\u2019l cruspeixo.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Montse Medalla<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n LA LLIBRETERA DE PAR\u00cdS de KERRI MAHER.<\/p>\n\n\n\n Quan estava a punt d\u2019acabar la lectura d\u2019aquest llibre vaig pensar que podien passar dues coses: que al final m\u2019agrad\u00e9s molt o que em provoqu\u00e9s una gran decepci\u00f3. I per aix\u00f2 em vaig voler esperar a pair la ingesta liter\u00e0ria abans de formar-me\u2019n una opini\u00f3.<\/p>\n\n\n\n I el que puc dir, ara que ja l\u2019he llegit i he tingut prou temps per a pensar-hi, \u00e9s que La llibretera de Par\u00eds<\/em> no m\u2019ha decebut gens. Diria, fins i tot, que m\u2019ha agradat una mica m\u00e9s del que m\u2019esperava. No \u00e9s f\u00e0cil explicar hist\u00f2ries sobre llibres i llibreters, llibreries i biblioteques i escriptors i bibliotecaris, i agradar als lectors, que en moltes ocasions s\u00f3n tamb\u00e9 llibreters, escriptors i\/o bibliotecaris o, si m\u00e9s no, gent que passa molt de temps en llibreries i biblioteques i, per tant, les coneixen b\u00e9. Per\u00f2 aquest llibre ens transporta a un m\u00f3n que \u00e9s una mena \u201cd\u2019origen de tot plegat\u201d que molts ignor\u00e0vem i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, fa una tasca d\u2019homenatge i de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria que, a banda de ser molt \u00fatil i necess\u00e0ria, ens entusiasma.<\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 \u00e9s bonic constatar com una dona que ho tenia tot en contra, va trobar en l\u2019amor pels llibres i la literatura el coratge per tirar endavant una empresa dif\u00edcil (una llibreria anglesa a Par\u00eds!) en temps de recessi\u00f3 i de censura, i tamb\u00e9 per editar una obra dif\u00edcil i prohibida (l\u2019Ulisses de Joyce!) des de la m\u00e9s absoluta inexperi\u00e8ncia. Al final, el final que dic que m\u2019agrada perqu\u00e8 arrodoneix la novel\u00b7la, se\u2019ns explica que ella tenia l\u2019ambici\u00f3 de ser pionera i \u00fanica en dos projectes que ja intu\u00efa que serien molt importants en la hist\u00f2ria de l\u2019art.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 jo penso que la intel\u00b7lig\u00e8ncia, l\u2019ast\u00facia i l\u2019ambici\u00f3 de la Sylvia Beach no acaba aqu\u00ed, i el m\u00e8rit de la novel\u00b7la \u00e9s mostrar-nos-ho de forma velada, gaireb\u00e9 com un tema de rerefons. Aquests projectes, la Shakespeare & Co i l\u2019Ulisses, no eren altra cosa que el reflex d\u2019una reivindicaci\u00f3 m\u00e9s important, un clam, un crit que no hauria d\u2019\u00e9sser mai m\u00e9s ofegat: la de ser pionera i \u00fanica en una forma d\u2019entendre la vida; la d\u2019una dona que no reprimeix sota cap concepte el seu dret a la llibertat.<\/p>\n\n\n\n Mentre llegia alguns par\u00e0grafs del llibre pensava: quina sort, la de la Sylvia Beach, d\u2019haver conegut en Joyce i l\u2019Ezra Pound, en Hemingway i l\u2019Eliot. Per\u00f2 ara que l\u2019he acabat, penso: quina sort, la de tots aquests escriptors que van arribar a con\u00e8ixer la Sylvia Beach.<\/p>\n\n\n\n A Blanes, el 8 d\u2019abril de 2023.<\/p>\n\n\n\n Elisabet Moreno<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquest llibre m\u2019ha encantat. \u00c9s una novel\u00b7la hist\u00f2rica,basada en fets reals, on l\u2019autora tracta els personatges, fent-ne ficci\u00f3, per\u00f2 la sensaci\u00f3 en llegir-lo no \u00e9s de ficci\u00f3 sin\u00f3 de realitat. Se situa a Par\u00eds, entre 1917 i 1936, i va<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-359","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comentaris-dels-lectors"],"yoast_head":"\n